Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  fulla
veure  fullà
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FULLA f.: cast. hoja.
|| 1. imatge  Cadascun dels òrgans laminars, ordinàriament verds, que surten del tronc i branques de les plantes i serveixen per a l'elaboració de la saba. Com la fulla del arbre qui a tots vents se gira, Llull Cont. 331, 20. Alegraue's en la bellesa dels arbres e de lurs fulles e flors, Llull Felix, pt. iii, c. 2. Un arbre que no té fruyt ni fulla ni flor, Tirant, c. 63. Atapaïts de fulla que tot tremolant transparenta la blavor del cel, Massó Croq. 8.
|| 2. Pètal. Plugim de fulles d'argentina rosa, Canigó iv.
|| 3. Cadascuna de les peces rectangulars de paper o d'altra matèria flexible que formen un llibre o quadern. Reclam de les fulles de un llibre: senyal que posen a les fulles de un llibre pera conèixer la que segueix, Lacavalleria Gazoph. Llibret que guardes en tes fulles los sentiments, Llorente Versos, i, 29. Girava les fulles del vell antifonari, Barceló Poes. 16.
|| 4. Làmina prima de metall, especialment d'una arma o d'una eina tallant. Per la fulla de la dita espaa, doc. a. 1378 (Rubió Docs. cult. ii, 192). Ferrer o mestre de fer fulles de espases, doc. a. 1414 (ap. Balari Dicc.). Li enfonsà mitja fulla en l'anca, Víct. Cat., Ombr. 85.
|| 5. Làmina de metall, de fusta o d'altra matèria, amb què es recobreix un objecte. Faya morabatins falses de coyre, e cobrien-los ab fulla d'aur dessús, Jaume I, Cròn. 471. Un frontal de fulla d'argent sobredaurat, doc. a. 1370 (Miret Templers 557). Com nós aiam mester per certa obra que fem fer..., un juheu appellat Jacob lo qual bat aquí en Sant Vicens fulla d'or e d'argent, pregam-vos que aquell decontinent nos trametats e'ns façats venir ab tota la fulla que tinga e ab totes ses aynes, doc. a. 1404 (Anuari IEC, v, 556). Maestres qui pinten e dauren les ymages ab fulla d'or, Hist. Troy. 68.
|| 6. Peça laminar, prima, en general. Fulla de sopa: llesqueta prima de pa (Valls). Fulles de butxaca: trossos de llustrina o tela de fil que formen el fons de les butxaques (Barc.). Mitja fulla: la meitat del mocador partit de punta a punta. Començà a deslligar los nusos de la mitja fulla de mocador que cenyie sa testa, Vidal Rosada d'estiu, 364 (Balari Dicc.).
|| 7. Cadascuna de les parts mòbils d'una porta o finestra, que obren o tanquen aquesta. «La porta d'aquesta habitació és de dues fulles». (V. batent).
|| 8. Entra en la composició de diferents noms de plantes. a) Fulla borruda: la planta Verbascum thapsus; cast. gordolobo (V. blenera).—b) Fulles de bàlsam: gutífera vulnerària de l'espècie Hypericum androsaemum, de fulles oposades, flors terminals o axil·lars en umbel·la, calze de cinc sèpals, fruits bacciformes.—c) Fulles d'orval: planta de l'espècie Senecio Doria, de tronc dret i poc ramós, fulles un poc glauques i fistonades, les inferiors grosses i ovalades, i les altres assentades; cabeçoles nombroses en corimbe, i flors grogues.—d) Fulles de cinc nervis: planta de l'espècie Plantago lanceolata, o plantatge de fulla estreta.—e) Fulles de Sant Antoni: planta que es fa de sis o set pams d'altària, amb les fulles llargues, alternes, lanceolades, que s'usen per a guarir ferides (Freginals).—f) Fulles de Santa Maria: planta poligonàcia de flors diploclamídies agrupades en verticils que formen raïms o panolles, del gènere Rumex (Fabra Dicc. Gen.).—g) Fulles peludes: planta de l'espècie. Stachys lanata, més coneguda amb el nom d'«herba de Sant Pelegrí».
    Loc.
—a) No deixar fulla verda en un camp: no deixar res per verd, destruir-ho tot (val.).—b) Tremolar com una fulla de poll: tremolar molt (mall.).—c) Anar damunt fulla: estar en bona situació, anar vent en popa, prosperar (mall.).—d) Anar davall fulla: anar pels recons, tenir desgràcia (mall.).—e) Agafar el rave per les fulles: voler fer quelcom d'una manera absurda, voler resoldre un assumpte des d'un punt de vista fals.
    Refr.
—a) «No es mou fulla que Déu no vulla».—b) «Qui té cucs, que peli fulla»: vol dir que el qui té un negoci necessita tenir-hi esment i no abandonar-lo.—c) «Qui va per davall fulla, en doble es remulla».
    Fon.:
fúʎə (pir-or., or.); fúʎɛ, fúʎa (occ., val.); fúјə (or., mall., eiv.); fúə (Empordà, Sóller, Men.).
    Intens.:
—a) Augm.: fullassa, fullarra, fullarrassa, fullassarra.—b) Dim.: fulleta, fulletxa, fulleua, fulliua, fullona, fulloia, fullarrina, fullarroia, fullina, fullineua, fullinoia.—c) Pejor.: fullota.
    Etim.:
del llatí fŏlĭa, pl. de fŏlĭum, ‘fulla’.

FULLÀ
Llin. existent a Brunyola, Caldes de Malavella, Campllong, Cassà de la S., Llagostera, Salt, Sta. Col. de F., Vidreres, Barc., etc.
    Etim.:
d'un cognom llatí Folliānus, parent del Folliacus cèltic que porta Holder Altcelt. i, 1499. Pot esser també derivat d'algun dels noms personals llatins Folius, Folia o Fullius (Aebischer Topon. 90).