DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FULLARACA f.
Fullaca; conjunt de fulles, i especialment de les que han caigut de les plantes; cast. hojarasca. Com sacudeix la seva de fruits i fullaraca, Atlàntida ix. a) fig. Excés de detalls en una narració, de coses accessòries o inútils en una obra d'art, etc.
    Fon.: fuʎəɾákə (pir-or., or.); fuʎaɾákɛ, fuʎaɾáka (occ., val.).
    Etim.: derivat intensiu de fulla, amb el sufix poc freqüent -aca i -araca, similar al -arasca del castellà hojarasca (sobre el qual cf. Spitzer en ZRPh, xliv, 82 ss.).