DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FULMINANT
|| 1. adj. Que fulmina; cast. fulminante. Mahomet Ali-Kates, lo del bras fulminant, Vilanova Obres, xi, 222.
|| 2. adj. Que sobrevé sobtadament i amb gran violència; cast. fulminante. Un atach de gota fulminant. Roq. 25.
|| 3. adj. Que la percussió fa explotar; cast. fulminante. Especialment: a) m. Mixtura que fa explosió en esser percutida i produeix el dispar d'una arma, l'explosió d'un barrobí, etc. Comprengué ben aviat l'enorme fulminant que és la dona per a les forces subterrànies del cor, Esclasans Urània 216.
|| 4. m. ant. Sentència condemnatòria. En tots y qualseuols processos y fulminants en la cort de la santa Inquisitió, doc. a. 1632 (BSAL, xi, 240).
    Fon.: fuɫminán (Barc.); fuɫminánt (Val., Palma).
    Etim.: del part. pres. de fulminar.