DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FULMINAR v.: cast. fulminar.
|| 1. intr. Llançar llamps.
|| 2. tr. Colpir de llamp. El visità amb el glavi amb què els cimals fulmina, Riber Poes. 254.
|| 3. tr. Fer fer explosió.
|| 4. tr. Llançar una condemnació, especialment en nom de l'Església. Fulminar una escomunicació contra de algú, Lacavalleria Gazoph. Sentia un goig suprem fulminant execracions sobre execracions, Caselles Mult.123.
    Fon.: fuɫminá (Barc., Palma); fuɫmináɾ (Val.).
    Etim.: pres del llatí fulmĭnare, mat. sign. || || 1, 2.