DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FUMALL m.
|| 1. Tros de carbó mal cuit i que en cremar-se fa molt de fum; cast. humajo. «Ens ha ben enganyat el carboner; tot són fumalls!»Ens precipitàrem furiosos sobre els fumalls, Ruyra Parada 61.
|| 2. Instrument per a donar fums als ruscs en anar a tallar les bresques (Calp); cast. ahumadera. Hun fumall d'abelles, doc. segle XV (arx. parr. de Sta. Col. de Q). Un fumal de abeles ab lo gordador, doc. a. 1504 (mat. arx.).
    Loc.
—Negre com un fumall: es diu d'una cosa molt negra, i especialment de les persones de color molt fosc (Mall., Men.).
    Fon.: fumáʎ (or., occ., val.); fumáј (or., bal.).
    Etim.: derivat de fumar.
    Intens.: fumallot (En tragué dos fumallots abrasats de la punta, Ruyra Parada 53).