DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCAT1. FUMERA f.
|| 1. Fumassa (or., occ., bal.); cast. humareda. E quant és romput com fumera e munta fins al cap, Martínez 74. l la fumera i flames amunt se caragolen, Atlàntida i. La boyra diàfana i lleugera | que corre com fumera | per valls, faldes i cims, Maragall Obres, i, 50.
|| 2. Fumeral; conducte per on surt el fum d'una cuina, d'un forn, etc. (Montornès, Camp de Tarr., Conca de Barberà, Priorat); cast. chimenea.
|| 3. Finestra amb capellet de teules, posada enmig de la teulada d'una tafona per donar sortida al baf de la caldera i al que es desprèn de la pila en escaldar (Mall.).
|| 4. Cadascun dels forats que els carboners deixen a la part inferior de la sitja o carbonera perquè el foc la recorri tota sense fer flamada (Pego, Mall., Men.); cast. humera.
|| 5. Cadascuna de les pedres que posen els carboners al voltant de la sitja (Esporles).
Fon.: fuméɾə (or., bal.); fuméɾέ (Ll.); fuméɾa (val.).
Etim.: derivat de fum.
2. FUMERA f.
Ganes de fumar (Bal.). «He afinat un colom blau | adins mar o a sa vorera; | un homo, en tenir fumera, | es morro de baix li cau» (cançó pop. Mall.).
Fon.: fuméɾə (bal.).
Etim.: derivat de fumar.