Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. fumera
veure  2. fumera
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. FUMERA f.
|| 1. Fumassa (or., occ., bal.); cast. humareda. E quant és romput com fumera e munta fins al cap, Martínez 74. l la fumera i flames amunt se caragolen, Atlàntida i. La boyra diàfana i lleugera | que corre com fumera | per valls, faldes i cims, Maragall Obres, i, 50.
|| 2. Fumeral; conducte per on surt el fum d'una cuina, d'un forn, etc. (Montornès, Camp de Tarr., Conca de Barberà, Priorat); cast. chimenea.
|| 3. Finestra amb capellet de teules, posada enmig de la teulada d'una tafona per donar sortida al baf de la caldera i al que es desprèn de la pila en escaldar (Mall.).
|| 4. Cadascun dels forats que els carboners deixen a la part inferior de la sitja o carbonera perquè el foc la recorri tota sense fer flamada (Pego, Mall., Men.); cast. humera.
|| 5. Cadascuna de les pedres que posen els carboners al voltant de la sitja (Esporles).
    Fon.:
fuméɾə (or., bal.); fuméɾέ (Ll.); fuméɾa (val.).
    Etim.:
derivat de fum.

2. FUMERA f.
Ganes de fumar (Bal.). «He afinat un colom blau | adins mar o a sa vorera; | un homo, en tenir fumera, | es morro de baix li cau» (cançó pop. Mall.).
    Fon.:
fuméɾə (bal.).
    Etim.:
derivat de fumar.