DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FUMERAL m.
|| 1. Conducte per on s'eleva i surt el fum d'una cuina, forn, carbonera, etc. (Collsacabra, Gandesa, Ribera d'Ebre, Maestr., Cast., Val., Bal.); cast. chimenea, humero. Un meu coch qui estava en la cuyna... E per lo fumeral li vench un passador, Muntaner Cròn., c. 227. l dels fogons ardents i les graelles | muntaven les olors pel fumeral, Alcover Poem. Bíbl. 52.
|| 2. Interior de la campana d'una xemeneia (Olot).
|| 3. Llar, lloc on posen el foc sota la xemeneia (Cullera).
|| 4. Forma especial d'embolicar-se el mocador pel cap els hortolans de València, de manera que sembli un fumeral de casa (Geogr. Val. i, 309).
    Refr.:
«La bugada de Nadal s'eixuga en lo fumeral».
    Fon.: fuməɾáɫ (or., bal.); fumeɾáɫ (occ., val.).
    Intens.:—a) Augm.: fumeralàs, fumeralarro, fumeralatxo.—b) Dim.: fumeralet, fumeraletxo, fumeraleu, fumeralí, fumeraliu, fumeraló, fumeralinet, fumeralinetxo, fumeralineu, fumeraloi, fumeralinoi.—c) Pejor.: fumeralot.
    Etim.: del llatí *fūmariāle, mat. sign. || 1.