Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  fundar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FUNDAR v. tr.: cast. fundar.
|| 1. Començar la construcció (d'una ciutat). Sobre la qual és fundada | tota quanta és murada, Turmeda Diuis. 7. La gran ciutat de Cartago, la qual fo fundada per la gran regina Dido, Boades Feyts 6.
|| 2. Instituir, establir; fer que comenci a existir una cosa de caràcter social. Fassen obrers per confraries fundades en la iglésia, doc. a. 1620 (Hist. Sóller, ii, 860). I els fills de Caín fundaren | la primera nació, Alcover Poem. Bíbl. 14. Especialment: a) Destinar alguns béns perquè llur renda s'apliqui a l'execució d'una cosa. He fundades set lliures y mija pera hun aniversari, doc. segle XVI (Miret Templers 579).
|| 3. Posar sòlidament, recolzar (damunt raons, motius). Les gents no eren molt fundades en escriptures, Llull Felix, pt. i, c. 12. Dix moltes paraules, les quals totes fundà en pau, Pere IV, Cròn. 198. Les rahons faents contra açò són convinentment fundades, Metge Somni ii. Senyal és cert qu'en veritat no's funda, Ausiàs March, cv. Un quern he legit de cobles discretes | fundades en art, Proc. olives 1706.
    Fon.:
fundá (Barc., Palma); fundáɾ (Val.).
    Etim.:
pres del llatí fŭndare, mat. sign. 1.