Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  furgar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FURGAR v.
|| 1. tr. o intr. Excavar la terra amb el morro, com fan els porcs i altres animals; cast. hozar, hurgar. Que tot hom e tota persona qui tenga porchs, que no pugua aquells manar... per negunes carreres hon haia síquies, per tal com los furguen, doc. a. 1449 (BSAL, iii, 133). Com taups furgant ressurten del fons a quatre grapes, Atlàntida ix. Y'ls porcellins de la guarda | se deturen de furgar, Alcover Poem. Bíbl. 34. La mímica faràndula | que sols ja furga pels femers, Costa Horac. 90.
|| 2. Remenar una cosa interiorment ficant-hi la mà, un bastó o altre instrument; cast. hurgar. Tres coses fan diners: fan tort, fan dret e fan furgar cony stret, Libre tres, 146. Furgar el foc: remenar-lo amb un burjó.
|| 3. Tocar algú o alguna cosa amb un bastó o altre instrument llarg; cast. hurgar, punzar. «La menudalla furgava al gos amb un bastó».
|| 4. fig. Incitar; procurar activament que algú faci tal o tal cosa; cast. hurgar, incitar.
|| 5. fig. Ficar-se en un lloc, en un assumpte, tractant activament de veure, d'investigar, de saber o manejar tot el que es pugui; cast. hurgonear, escarbar. «A força de furgar hem arribat a aclarir el misteri».
|| 6. fig. Sentí que una mena d'extranyesa furgava dintre d'ell, Víct. Cat., Ombr. 14.
|| 7. Caure de morros per terra (Mall., Men.); cast. hocicar. Que ara la obliga furgar a revolcons, Caymari Poem. Const. 58.
    Refr.
—a) «El qui no té pa, té que furgar» (Val.).—b) «A qui es burla, el dimoni li furga» (Val.); «Qui se'n burla, lo dimoni li furga: tantes burlades, tantes furgades» (Vinaròs): es diu per recriminar els burletes.
    Fon.:
fuɾɣá (or., occ., bal.); fuɾɣáɾ (val.).
    Var. form.:
grufar, burxar.
    Etim.:
del llatí *fūrĭcare, mat. sign. || 1 (literalment, ‘ficar-se dins un lloc estret com fa la fura’).