Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  furient
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FURIENT adj.
Que obra amb fúria; impetuós; cast. impetuoso, furioso. El brau d'un cabal s'ha ajuntat am les vaques de l'altre, i les seves, ofeses, furientes, han emprès la batalla, Massó Croq. 20. Les torxes de les barques, en el riu, | meteors furients, batien l'aire, Carner Lluna 54.
    Fon.:
fuɾién (or., occ.).
    Etim.:
derivat de fúria amb el sufix -ent pres per analogia de mots en -ent indicadors de moviment impetuós, com corrent, rabent, etc.