DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FURTAR v. tr.
Robar d'amagat, sense violència ni intimidació; cast. hurtar. Fien més de una cativa, o de una serventa qui'ls port lagots o 'ls furt ço que pot, que de lurs mullers, Metge Somni iv. Quines altres coses ne armes havien preses ho furtades, doc. a. 1417 (BSAL, vii, 393). Pus que furtant me leuist lo digne nom de verge, Alegre Transf. 74. A hores furtades: a hores no pensades, no anunciades prèviament. Rondar una vegada al meyns cada mes a horas furtadas, Moradell Prel. 2.
    Loc.
—Tenir més ganes d'una cosa que un gitano de furtar un burro: tenir-ne moltes ganes (Cocentaina).
    Refr.
—«Qui furta un ou, furta un bou»: vol dir que el qui és capaç de cometre un furt de poca importància, sol esser capaç de robar coses valuoses (Val.).
    Fon.: fuɾtá (or., occ., bal.); fuɾtáɾ (val.). Dialectalment furtar té molta vitalitat en valencià i en català occidental i meridional; no en té tanta en el català oriental, i ha deixat completament d'usar-se en mallorquí, substituint-se per robar.