DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FUSTA f.
|| 1. Matèria dura i fibrosa que forma la major part del tronc i branques dels arbres i arbusts; cast. madera. Nulla fusta obrada ne a obrar, doc. a. 1252 (Capmany Mem. ii, 21). Nos adúyem la fusta de la mar, Jaume I, Cròn. 69. Feyen barraques e cases de fusta en què u metian, Muntaner Cròn., c. 46. Hac fet fer un pont de fusta en la mar, Pere IV, Cròn. 124. Al primer colp la fusta se clivella, Canigó ix. Fusta de botada: la que serveix per a fer bótes i altres recipients composts de dogues, i que sol esser principalment de castanyer i de roure.
|| 2. Conjunt de bigues, posts, portam, etc., que entren en la construcció d'una casa, d'un vaixell, etc.; cast. maderamen. «La casa em costa vint mil pessetes sense comptar la fusta».
|| 3. Objecte o peça de fusta; cast. madero. Clavilla que lliga dos fustes encaixades la una dins de l'altra, Lacavalleria Gazoph. Del petit bressol | les fustes encreua, Verdaguer Idilis.
|| 4. Bóta o altre recipient gran, compost de dogues, per a tenir vi (Urgellet, Pla d'Urgell, Pla de Ll.); cast. barril, bota. En pasar les pólvores y salmitre... de una fusta en l'altra, doc. a. 1487 (Arx. Gral. R. Val.). Ses fustes: el botam, conjunt de bótes d'un celler (Mall.).
|| 5. Tauló de dotze pams de llarg (St. Hilari SC)
|| 6. Lleny; embarcació feta de fusta; cast. embarcación. Les fustes hi poran estar sens perill d'enemichs, doc. a. 1378 (Capmany Mem. ii, 151). Loc on se fan les naus, galeas e fustes, doc. a. 1390 (ibid. 182). Algunes fustes de cossaris hauien robat un loch seu, Tirant, c. 5. Lo rey se trobà al port de Roses ab CCC fustes entre naus e galeres e altres fustes, Tomic Hist. 54. Esser o estar en fusta: (ant.) estar a bord d'una embarcació. Los volgué acompanyar fins a mar e fon ab ells fins foren en fusta, Villena Vita Chr., c. 76. Fusta de rems: embarcació que va a força de rems. Neguns moros o moro... sia stat pres en fusta de rems o altres vaxells, doc. a. 1387 (BSAL, ix, 42). Fusta de gàbia: embarcació que tenia gàbies en els pals. Pertiren... devuyt fustes de gàbia, entre les quals hi havia dues naus grosses de genovesos e algunes barxes de ponents, doc. a. 1506 (Ardits, iii, 199).Fusta manca: embarcació petita? Fo dat a entendre a les fustes redonas, rampins e altres fustes manques, doc. a. 1393 (Cron. Mayor 131).
    Loc.—a) Esser de bona fusta: esser de complexió sana i robusta.—b) No esser de fusta: no esser insensible.—c) Rebre el jornal en fusta: rebre una tupada (Aguiló Dicc.).—d) Tenir molta fusta en el cap: esser curt d'enteniment i caparrut (val.).—e) O fusta o redolta: es diu per a exigir o proposar enèrgicament una decisió, sia en un sentit, sia en sentit contrari.—f) Tapar la fusta: cessar de recollir i d'estalviar diners; deixar d'esser avarut (St. Feliu de Llobregat).—g) Ballar fusta amb fusta: ballar homes amb homes, o dones amb dones (Empordà).—h) Trobar qualcú amb sa fusta en ses mans: trobar-lo en el moment de cometre un delicte o una falta; agafar-lo in fraganti (Mall.). Perque no la trobàs amb sa fusta en ses mans, zas! buida es ribell a un rec de corral, Alcover Cont. 133.—i) Justa la fusta!: exclamació equivalent a: «Això mateix! exactament!» (Empordà).—j) Conèixer la fusta: saber amb qui es tracta, conèixer les qualitats o els defectes dels altres.—l) No tenir fusta de sant, o de marit, etc.: no tenir qualitats per a esser sant, per a casar se, etc. Pobre xicot, no té fusta de solter, Plana Sta. Mar. 176.
    Refr.
—«Cada fusta té son grop»: vol dir que totes les persones i coses tenen algun defecte (Manresa).
    Fon.: fústə (or., bal.); fústɛ (Sort, Tremp, Ll., Pla d'Urgell, Gandesa, Sueca, Alcoi, Maó); fústa (Andorra, Tortosa, Cast., Val.).
    Intens.:—a) Augm.: fustassa.—b) Dim.: fusteta, fustetxa, fusteua, fustona.—c) Pejor.: fustota.
    Sinòn.:— || 1, fust, llenya;— || 5, lleny.
    Etim.: del llatí fūste, ‘bastó, soca’.