DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. FUSTET m.
Estelles d'una espècie de sumac (Rhus coriaria) que tenyeixen de groc; cast. fustete. Quintal de fustet, Leuda Coll. 1249. Mel, pega, fustet, erba cauquera, doc. a. 1295 (RLR, v, 86). Carga de fustet, Cost. Tort. IX, x, 10. Fustet a aytal la conexensa que sia novell e que sia ben groch e que no tingua mundilla, e són bastons larchs e prims, Conex. spic. 19 vo.
    Etim.: de l'àrab fústaq, nom d'una terebintàcia semblant.

2. FUSTET m.
Biga del Pirineu més prima que el dobler. El fustet curt té 26 pams de llarg per 0'325 m. de gruix pel cap gros i 0'275 pel cap prim. El fustet llarg té de 32 a 40 pams de llarg i els mateixos gruixos del fustet curt.
    Fon.: fustέt (or.); fustét (occ.).
    Etim.: derivat de fust.