DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinōnims  CIT  TERMCAT

GĀNGUIL m.
|| 1. Art de pesca, consistent en una bossa de xarxa llargaruda, de forma cōnica invertida, sostinguda per un cčrcol de ferro, que és arrossegada amb cordes per una barca pel fons de la mar i serveix per a agafar gamba i peixos petits (Mall., Eiv.); cast. gambero, gánguil. (Cf. Spelbrink 101).
|| 2. a) Embarcaciķ de pesca, amb un sol pal de vela llatina devers la part central i amb la popa i la proa iguals de forma; cast. gánguil. Pescant-se també en lo mateix mar ab dos gānguils, Const. Cat. 254. Es vingut un gāngill [sic] d'Alger y ha portat 47 bous, doc. a. 1764 (BSAL, xxii, 60).—b) Embarcaciķ molt plana i amb la popa i proa iguals de forma, que té dins la bodega un dipōsit amb comportes que s'obren convenientment per a llanįar a la mar les matčries sōlides procedents del dragat; cast. gánguil.
|| 3. Persona alta i prima, de cames llargues (Empordā, Garrotxa, Plana de Vic, Vallčs, Barc., Penedčs, Camp de Tarr., Ribera d'Ebre, Val.); cast. gambalúa, varal. ĢCames de gānguilģ, o Ģmés prim que un gānguilģ, o Ģalt com un gānguilģ: comparances usades vulgarment per a designar una persona molt alta i prima.
|| 4. Beneitot, ximplet (Camprodon, Rocabruna); cast. tonto. Ay! que m'ha emmetzinada | lo petķ d'aquell gānguil, Verdaguer Jov. 155. Allō no eren homes: allō eren gānguils, rosta-plats, faldilletes, Santamaria Vida 178.
|| 5. Nom que es dķna a qualsevol objecte de forma llarguera, de dimensions excessives, desproporcionat (Men.). ĢMira quin gānguil m'han tret!ģ (dit referint-se a un queixal molt gros (Ciutadella). Tenir gānguils: tenir valor, no acovardir-se o no avergonyir-se fācilment (Ciutadella, en llenguatge vulgarot i baix); cast. tener redaņos.
|| 6. Anell, en l'argot dels malfactors; cast. gangui (terme de germania). Sembla que'ls gānguils lligaven fort, Coromines Presons 19.
|| 7. pl. Guies del bigoti; filaments de certs peixos (Labčrnia-S. Dicc.).
    Refr.
—ĢPel mes de gener, ni gānguil ni llebrer, ni falcķ perdiguerģ (Sanchis Cal. 19).
    Fon.: gáŋgiɫ (Barc., Men., Eiv.); ɟέ̞ngiɫ (Palma, Manacor).
    Etim.: del gr. γάγγαμον ‘xarxa’ (origen descobert per Schuchardt, BDC xi, 112, i que invalida l'čtim ārab qanja ‘barca’ indicat per repetides edicions del diccionari de la Real Academia Espaņola per al mot espanyol gánguil). Aquesta paraula es troba també en italiā dialectal gāngama i gāngamo, Ģsorte di rete da pescareģ (Petrocchi Dizion.) i en provenįal: gangui, Ģfilet que l'on traîne avec un bateauģ (Mistral Tres.); ĢNulla persona... praesumat piscari cum illo rete vocato ganguilo in insulis marium Massiliaeģ (doc. marsellčs medieval, ap. Du Cange Glōss. iv, 24).—Gānguil en l'accepciķ || 6 és considerat, per Wagner Argot 60, com a probable representant del tsigan asiātic angul o anghiul, ‘dit’, opiniķ que no sembla desencaminada, perō hem optat per no fer un article especial del dit significat, ja que també podria explicar-se com una evoluciķ semāntica originada en l'aspecte d'anell que té el cčrcol de ferro sostenidor de la bossa de xarxa que forma el gānguil de pescar.