DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinōnims  CIT  TERMCAT

GAIRELL
De gairell: adv., obliquament, de costat (pir-or., or.); cast. de canto, sesgadamente, de lado. ĢEls borratxos caminen de gairellģ. Ja l'arramben a un sepulcre; | ... | de gairell com l'arrambaren, | a tots passa de dos pams, Guimerā Poes. 237. Ja de gayrell, ja d'esquena, ja cara a cara... arribāvam a la fi al llindar del temple, Oller Fig. pais. 161. Amb un sol coixí posat de gairell, Víct. Cat., Ombr. 30. Asseguts de gairell a les cadires, Ruyra Pinya, i, 124.
    Fon.: dəɣəјɾéʎ (pir-or., or.).
    Var. form.: de cairell (Picķ Engl. 58).
    Etim.: sembla venir de cairell, amb la c- sonoritzada per resultar intervocālica en la locuciķ de cairell. Perō si acceptam l'opiniķ de Coromines (BDC, xxiv, 36; AIL Cuyo i, 144), que gairķ ve de l'ārab ġayḍūn ‘poalanca’, caldrā considerar gairell com a var. de gairķ per canvi de sufix.