Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. galant
veure  2. galant
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. GALANT adj.
|| 1. Obsequiós, especialment amb les dones; cast. galante. Als vells galans | qui no se stan | pel temps que han | de porrejar, Spill 303. Seré jutiat de tots per galant vell, | y a dones plau l'om quant és jouencell, Ausiàs March, cxxii. Sense temps a contestar a Teresa més que amb una galant inclinació, Casp Proses 83.
|| 2. Propi dels obsequis amorosos; cast. galante. «Una aventura galant». «Històries galants».
|| 3. m. El qui festeja o obsequia una dona; cast. galán. Fon posada en orde una barca de draps de brocat, hon deuallà la ínclita reyna, e Hipòlit e dos galants ben abillats ab los rems batent l'aygua en poch spay foren en terra, Tirant, c. 415. Murmuren les ufanes | dècimes dels galans a les hermoses, Alomar Columna 189.
|| 4. Gentil; que atreu per la seva gràcia, pels seus encants; cast. galano. Mire la vostra galant persona qui té compliment de tota perfecció, e no veyg res qui desmesiat sia, Tirant, c. 247. Totes les monges jóvens e galants se abillaren, e encara moltes de les ansianes se vestiren totes de seda, ibid. c. 42. Lo escut brodat o pintat de alta y galan inuenció, Menaguerra Caualler. Galant de cos, lleig de ànimo, Torra Dicc.
|| 5. Bo; notable per les seves bones qualitats; cast. bueno, excelente. Senyora, de hon haveu hagut tan galant espill, Tirant, c. 112. Mos amichs m'apuntaren per dormir la més galan cambra y lo millor llit, Alm. Ross. Cat. 1922, pàg. 46. Hauria estat un galant minyó capaç de fer fer un pensament a qualsevol noia, Víct. Cat., Ombr. 92.
|| 6. Gran, important (or., occ.); cast. buen. «Hem menjat un galant plat d'arròs». «Per Sant Pere fem una galant festa». «Hem treballat un galant tros». Galants mercès: moltes gràcies (Ripoll). Un galant xic: bona cosa, una quantitat considerable. Una galant estona: llarga estona. Al quarto de don Francisco galans plos y dols hi havia, cançó pop. (ap. Milà Rom. 157). Feyen una galan sombra a la vora d'un torrentet, Genis Quadros 14. Els havia distret una galant estona, Pons Com an., 39. Propietari d'una galant casa, Ruyra Parada 141. Sa diferència des preu de segona an es d'en cuberta, que era un galan tros més baix, Ruiz Nov. 79.
    Refr.

—«Qui cada dia va galant, a les festes va penjant»: vol dir que si els dies feners anem vestits igual que les festes, els dies de festa no ens llueix gens la roba (Segarra, Urgell).
    Fon.:
gəlán (pir-or., or., bal.); galán (occ., val.); galánt (val.).
    Etim.:
del fr. galant, mat. sign. (ant. part. pres. d'un verb galer, ‘fer festa’).

2. GALANT adv.
Justament, precisament (Men.). «Mai véns a veure-mos, i galant avui que has vingut, no hi érem». «Volia comprar un vestit com es teu, i galant ahir van vendre es darrer» (Ciutadella).