DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

GALLARD, -ARDA
|| 1. adj. Ben plantat, d'aspecte sa i vigorós; cast. gallardo. Gallart, vigorós, qui té perfecta salut, Lacavalleria Gazoph. Llavors amar-vos-hien les dones, car seríets gallart, Eximenis Terç (ap. Miret Bech oques 25). Un jove apellat Spurnius, fort gentil e gallart, Scachs 70. Evitar de dir... home gallard per dir home bell o gentil, Fenollar Regles 39. Déu vos guard, gallard fadrí, Canigó vi. «Bona nit, tancau les portes; | bona nit, tancau-les bé, | que les al·lotes gallardes | han de mester guardar bé» (cançó pop. Mall.). Lletra gallarda: caràcter d'impremta de vuit punts d'amplada. a) fig. Parla gualart e bé, Marsili, c. vii.
|| 2. m. ant. Gallardet. Per preu d'un gallart petit d'estamenya groga e vermella, doc. a. 1436 (Arx. Gral. R. Val.). Ab les banderes... e lo gallart de la divisa del dit capità, doc. a. 1462 (Ardits, ii, 409). Aporten llurs panons e gallarts en la plassa de les Corts, doc. a. 1501 (BSAL, xi, 150).
|| 3. m. Jovenot resolt (Ross.); cast. mozo. Miri, musurt, mi'ci el gallart que seguia Madimusela, Saisset Bingnas 46.
Gallard (Gallart): llin. existent a Palamós, Monistrol, Sabadell, Arenys de M., Barcelona, Igualada, Cambrils, Valls, Xerta, Albi, Artesa de Ll., Maldà, Cast., Benlloc, Val., Alberic, Alcoi, Palma, Calvià, Campos, Eivissa, etc.
    Fon.: gəʎáɾt (or.); gaʎáɾt (occ., val.); gəјáɾt (mall.).
    Intens.: gallardet, -eta; gallardot, -ota; gallardíssim, -íssima.
    Etim.: probablement del fr. gaillard o de l'it. gagliardo, mat. sign., que semblen esser derivacions del llatí *gallĕus ‘rebrot’ (Meyer-Lübke REW 3657).