Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  galleda
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

GALLEDA (i més dialectal galleta). f.
Recipient de forma troncocònica invertida i a vegades cilíndrica, de metall, de fusta ferrada o de test, amb una ansa, que serveix per a poar, transportar o guardar aigua; cast. cubo, balde. De cubis, de vassis, de galletis, de mandilis, de caldariis, doc. a. 1160 (Villanueva Viage, xviii, 137). Quatre galledes bones, doc. a. 1431 (Est. Univ. x, 131). Dos sércols de ferre de galledes, doc. a. 1467 (Aguiló Dicc.). Un gorniment de ferro de galleda, doc. a. 1491 (arx. Cúria Fumada de Vic). Una sisterna ab una galleda de aram per traure aygua, doc. a. 1606 (BABL). Aquells mariscos els estibarem a la galleda, Ruyra Pinya, i, 30.
    Loc.

Ficar els peus a la galleda: dir o fer un disbarat, equivocar-se lamentablement, sobretot en públic (Empordà, Vallès, Barc., Penedès).
    Fon.:
gəʎέðə (Ribes, Cerdanya, Ripoll, Garrotxa, Empordà, La Selva, Lluçanès, Plana de Vic, Pla de Bages, Vallès, Barc., Penedès); gaʎéðɛ (Tremp); gəʎέtɛ (Sta. Col. de Q.); gəʎέtə (Tarr.); gaʎéta (Senterada, Pobla de S., Tamarit de la L., Tortosa); gaʎétɛ (Sort, Balaguer, Ll., Pla d'Urgell, Fraga).
    Intens.
—a) Augm.: galledassa.—b) Dim.: galledeta, galledota.
    Sinòn.:
poal, ferrat.
    Etim.:
del llatí gallēta, mat. sign.