Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. gallet
veure  2. gallet
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. GALLET m.
I. || 1. Gall petit o jove; cast. gallito, pollo. Qualque quecquerequec de gallet tenre. Roq., no O. Ses polles o gallets que comensan a crestar estan d'enhorabona, Ignor. 53.
|| 2. Objecte que té o imita la forma de gall. Especialment: a) Gall de penell; cast. veleta. «Com me pensaré tenir | Na Coloma enamorada, | ella se serà girada | com es gallet d'es molí» (cançó pop. Mall.).—b) Moneda de cinc cèntims (Alzira, Llíria, Xàtiva, Oliva, Pego, Monnòver); cast. perra chica. Les quals mares, per dos gallets a la semana, pagats els dissabtes, se despellugaven de damunt la pena dels crios, J. M.a Esteve (Alm. Val. 1927, pàg. 34).—c) Palanca que produeix per percussió el dispar d'una escopeta o d'altres armes de foc (Ripoll, Pla de Bages, Tarr., Gandesa); cast. gatillo. Prengué lo pedrenyal y acotà lo gallet en aquell, doc. a. 1593 (arx. de Manresa). Un parell de pistolas... que calia trencar-se el dit pera moure el gallet, Oller Fig. pais. 231.—d) Pern amb què estrenyen o estiren la verga de la romana del carro (Manacor).—e) Llistó que va penjat horitzontalment amb unes cordellines al perxerat del teler, i del qual penja l'espasa (Llucmajor).—f) Tascó per a fermar la dalla al mànec (Rupit).
|| 3. fig. Persona o animal que predomina o pretén de dominar damunt els altres; cast. gallito. Fer el gallet: fer ostentació de poder. Bravetjas, fas es gallet, Ignor. 10.
II. Nom de diferents animals que tenen semblança amb el gall.
|| 1. Peix de l'espècie Zeus aper (Barc.).
|| 2. Gallet de riu: ocell de l'espècie Rallus aquaticus, de bec més llarg que el cap, ales còncaves i rodonenques, coa curta i cuneïforme, que habita en terres aigualoses i fa el niu entre els joncs (Men.); cast. rascón.
|| 3. Gallet faver: ocell anomenat també gall faver; cast. calamón (cf. Oleo Hist. Men. i, 59).
III. Nom de diferents espècies de plantes anomenades també gallarets:
|| 1. Rosella, flor de la planta Papaver rhoeas (Mall.); cast. amapola.
|| 2. Planta de les espècies Lonicera etrusca i Lonicera caprifolium (Vallès, Muntanyes de Prades): cf. Flora Cat. iii, 125; Costa Flora 109.
    Loc.
—a) Esser un bon gallet: esser matiner, despertar-se fàcilment de bona hora (Manacor).—b) Esser un gallet de garbera: esser molt deixondit, viu d'enteniment (Manacor).—c) Així, «gallet» i tocs per sa cresta!: es diu per expressar estranyesa o contrarietat davant una cosa injusta o inesperada (Mall.).
    Fon.:
gəʎέt (or.); gaʎét (occ., val.); gəʎə́t, ɟəʎə́t (mall.).
    Etim.:
derivat dim. de gall.

2. GALLET m.
|| 1. Úvula, gargamelló (Onda, Llucena, Val., Gandia, Pego, Alcoi, Biar, El Pinós); cast. campanilla. Menjant y colant pel gallet més que un embut d'eixos grans, Martí G., Tip. mod. i, 15. Saltar el gallet a algú: esforçar-se molt cridant (València); cast. desgañitarse.
|| 2. Broc prim d'un càntir, porró, almorratxa o altre recipient destinat a fer rajar un líquid a raig prim (Empordà, Garrotxa, Gir., Fraga); cast. pico. Un porró blau lligat de gallet a tarot amb una cordella, Ruyra Pinya, ii, 29. Beure a gallet: beure engolint un raig prim de líquid sense tocar amb els llavis el recipient que el conté (Empordà, Costa de Llevant, Maestrat, Val.).
|| 3. Canó de canya o tap de suro que té un cap agut a manera de bec i que es posa a les carabasses vinateres i altres recipients per a poder hi beure a galet (Empordà)
|| 4. Tallada, galló d'una fruita (Elx). «Partir els melons a gallets» (ap. Aguiló Dicc.).
|| 5. Planta de l'espècie Astragalus epiglotis, de tronc pelut i escampat, fulloles transovades de 8 a 10 parells, estípules aferrades, flors en espiga amb peduncles més llargs que les fulles (Val.).
|| 6. Tros de sarment que a vegades es deixa quan poden els ceps sense tallar ran (St. Feliu de G., ap. Griera Tr. v, 29).
    Fon.:
gəʎέt (or.); gaʎét (occ., val.); gəʎə́t (mall.).
    Etim.:
V. galet.