Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. gam
veure  2. gam
veure  3. gam
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. GAM m.
Malura; afecció morbosa, generalment de causa desconeguda, que pot afectar a plantes, animals o persones (Rosselló, Conflent, Garrotxa, Empordà, Collsacabra). Per falta d'aliment, se n'apoderà 'l gam y al capdavall se va morir de fam, Casaponce Faules, 200. Sense un gam se'n troba pas cap, Saisset Plors y rialles 19. S'hi era presentat un gam que matava les vinyes, un gam desconegut, Pous Empord. 11. «El noi ha arreplegat un gam que em fa por que el durà al cementiri». «Aquest malalt ha purgat el gam»: ha reprès forces, ha vençut el mal (Conflent). Tenir un mal gam: tenir una malaltia llarga, que consumeix. Ara surt amb que el mal gam de la noia ve de les borratxeres del seu pare i dels seus avis, Ruyra Pinya, i, 166. Una pobra dona gamada de mal gam, i gam donat, que era la més negra, Vict. Cat., Mare Bal. 114.
    Fon.:
gám (pir-or., or.).
    Etim.:
V. gamar.

2. GAM m.
Cadascuna de les quatre cordes que van adherides al bast i serveixen per a subjectar les cartres o lligar la càrrega de la bístia (Pont de Suert, Vall d'Àneu, Sort, Tremp).
    Fon.:
gám (occ.).
    Etim.:
possiblement, com indica Coromines Card. 293, del llatí lĭgāmen ‘lligam’, amb afèresi de la primera síl·laba per confusió amb l'article (legams <les gams).

3. GAM m. (castellanisme introduït en el segle XVI)
Daina; cast. gamo. Poria tras ell córrer com un gam, Faules Isòp. 156.