DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

GAMBAL m.
|| 1. Cama; extremitat inferior o posterior de persona o d'animal, considerada especialment en relació amb la seva capacitat per a caminar o córrer (Mallorca); cast. píerna, zanco. «L'amo eixamplava es gambals | a damunt es pi d'es ruc, | i l'amo de Son Canals | cridava: Jo estic perdut!» (cançó pop. Mall.). «Aquest canet has armat? | No el trobes curt de gambals? | Si allarguen ets animals, | no en deu poder aglapir cap!» (cançó pop. Mall.).
|| 2. pl. fig. Capacitat intel·lectual; cast. alcances. S'usa gairebé exclusivament en l'expressió curt de gambals: curt d'enteniment (or., occ., bal.). Un procuradoretxo de mala mort... era molt curt de gambals, Aguiló Rond. de R. 9. Un curt de gambals va demanar a un senyor..., Ignor. 14. Com si assagés... a emmotllar-se al gust i als gambals d'un públic de províncies, Espriu Esther 53.
|| 3. ant. Corretja o cadena amb què es subjectaven les cames d'algú per impedir-li de fugir o per turmentar-lo; cast. grillo. Prengueren tots los dits vuytanta hòmens, e ab una corda al coyll envià'ls a Bonayre a l'almirayll, qui tantost los féu fer bons gambals e'ls féu metre a obrar lo mur, Muntaner Cròn., c. 285. Tres gambals ferri servorum, doc. a. 1388 (BSAL, xi, 16). Un gambal de grillo, doc. a. 1465 (Butll. C. Exc. Cat. xxxviii, 213).
|| 4. Corretja que va penjada a cada banda de sella per sostenir els estreps; cast. ación. Una cella de cavall pintada e ab gambals de çeda vermella, doc. a. 1343 (Rubió Docs. cult. ii, 72). Dos streps de leutó poquets ab sos gambals, doc. a. 1434 (BSAL, iii, 312). Per preu de una sella de mula guarnida de gambals e cingles, pitral e capçanes, doc. a. 1456 (Arx. Gral. R. Val.). Molt cavalcau | tort en la sella; | fa-u la scarcella | o curt gambal?, Spill 2748. A mi paregué que lo meu rocí se dolia; abaxí'm un poch per veure lo seu mal, e ab lo pes de l'arnés és-se trencat lo gambal, Tirant, c. 147.
|| 5. Bastonet que, lligat amb un cordell, pengen al coll dels gossos perquè no puguin córrer ni anar a caçar (Benassal).
|| 6. Peça de fusta que, enganxada al trill, serveix per estirar-lo l'animal que bat a l'era (Benassal); cast. balancín.
|| 7. pl. Deutes (Ulldecona, Benassal); cast. deudas. «Ha hagut de vendre-ho tot per a pagar els gambals que tenia». «Si gastes molt, gambals faràs».
    Fon.: gəmbáɫ (or., bal.); gambáɫ (occ., val.).
    Etim.: del llatí *gambāle, derivat de gamba, ‘cama’, per conducte de l'it. gambale.