DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. GANA f.
|| 1. Desig, tendència de la voluntat a fer una cosa; cast. gana. S'usa sovint en plural Mostraua grans ganes de rembre'ns a tots, Passi cobles 100. Que molt més les ganes, quant minua la força, aumenten y crexen, Proc. olives 1057. Yo moro de gana o de desitg de veurer-lo, Lacavalleria Gazoph. Vingueren-li ganes de anar a Prouenza, Comalada Pierres Prov. 59. Si vésseu quines ganes m'han entrades de robar-li l'anyella, Penya Mos. iii, 186. Li agafen ganes de morir-se, Alcover Cont. 54. Tenir ganes de riure: estar a punt de riure. Fer ganes de riure: esser ridícul o provocar la rialla. Riure sense ganes: riure malgrat d'estar trist. Llevar a algú les ganes d'una cosa: aturar-li l'impuls o desig de fer-la. Un crit les llevà les ganes de dir-se res més, Vilanova Obres, iv, 10. Ganes de treure: oi, necessitat de vomitar. Donar la gana, a algú, de fer alguna cosa: venir-li el desig de fer-la, encara que sigui contra raó. Son pare li donà permís perque fes lo que li donàs la gana, Roq. 19. De bona gana: amb gust, amb repòs de la voluntat. Feu de bona gana lo que vós tindríeu de fer per forsa, Lacavalleria Gazoph. Ningú hi ha ab qui jo estiga de millor gana que ab vós, ibid. De bona gana va perdonar a tots, doc. a. 1648 (Hist. Sóller, ii, 606). Per què de tan gran gana se va riure?, Isop Faules 6. Un do que els concedeix de bona gana, Canigó i.
|| 2. especialment, Apetit, desig de menjar; cast. gana, apetito. Aviat nosaltres ni podrem badallar de gana, Vilanova Obres, iv, 179. Vosaltres tindreu gana, moros valents, Vilanova Obres, xi, 233. Jo no els sé matar de gana com ho fan les pròpiament dispeseres, Oller Pap. 11. Tenir una gana que treu foc, o gana de destraler, o una gana com un bou, o més gana que l'espiritutuò, o que un empleat de nou, o que els soldats de Tarragona: tenir molta fam. Obrir la gana, o fer gana: produir apetit de menjar. Un passetx d'aquests obre sa gana, Roq. 1. Entrar en gana: començar a tenir apetit. Matar la gana: menjar un poc mentres s'espera una menjada més abundant.
|| 3. a) De gana: en bona disposició de salut i d'humor. Yo no estich de gana, jo estich un poch indispost, jo no tinch perfeta salut, Lacavalleria Gazoph. «Dalt s'era de Galiana | diuen que hi fa bon estar; | també hi fa bon festejar | si la jove està de gana» (cançó pop. Mall.).—b) De mala gana: en mala disposició de salut o d'humor. Perque stava de mala gana lo dit senyor lochtinent no apportà bordó en lo tàlem, doc. a. 1563 (Ardits, v, 10). Dona Contesina de Queralt stave de mala gana, doc. a. 1572 (Segura Hist. Sta. Col. 209).—c) Mala gana: desmai, acuba ment (Benassal, Val.); cast. síncope, desmayo. «Li ha agarrat (o «ha tingut») una mala gana».
|| 4. m. Ambiciós, ple d'apetits (Barc.). Ni aquell gana ha de presidir, ni tu tens dret a profanar aquestes despulles, Oller Febre, ii, 68.
    Loc.—a) Ni ganes!: exclamació per indicar que no tenim gens de voluntat d'una cosa.—b) Les ganes l'hi fan dir (o l'hi fan creure): es diu referint-se a un qui dóna com a feta una cosa que no existeix sinó en el seu desig.—c) Quedar amb les ganes (d'una cosa): romandre defraudat, sense arribar a obtenir o a fer allò que es desitjava.—d) Déu n'assaciï qui en té ganes!: es diu referint-se a una cosa que plau a alguns i que es considera més aviat un mal que un bé.
    Refr.—a) «Qui té gana, somia pa».—b) «No hi ha més bon menjar que la gana»; «Més val bones ganes que bon menjar» (Val.); «Val més bona gana que bona vianda»; «A bona gana, pa amargant i vi agre».—c) «A bona gana, és inútil la salsa».—d) «Si menges segons la gana, posaràs bona mitjana».—e) «Més val gana que mal de ventre».—f) «Una gana crida l'altra, com la son a la canalla».
    Fon.: gánə (pir-or., or., bal.); gána (Andorra, Esterri, Pobla de S., Tortosa, Maest., Cast., Val., Al.); gánɛ (La Seu d'U., Sort, Tremp, Pla d'Urgell, Ll., Falset, Gandesa, Sueca, Alcoi, Maó); ɟánə (Palma, Manacor, Pollença); ɟέ̞nə (Felanitx).
    Intens.: ganassa, ganarra, ganeta, ganota, ganona.
    Sinòn.: desig, gust, delit, fam.
    Etim.: probablement del gòtic ganion, proposat per Gamillscheg (cf. RFE, xxx, 305).

2. GANA
Llin. existent a Barc., Gelida, Vilan. i G., Amposta, etc.

3. GANA topon. ant.
Ciutat de l'interior de l'Africa, situada enmig del desert i habitada per negres, segons diu Llull Blanq. 74, 6.

GANÀ m. ant.
Capa molt llarga i fonada. Duia aquesta capa el rei Anfós V a Nàpols (docs. dels anys 1442 a 1458, ap. Montalto Corte 21). Un ganà burell molt usat folrat de drap negre, doc. a. 1490 (arx. Cúria Fumada de Vic). Potser una errada de còpia per gauà (=cast. gabán).