Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  gaons
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

GAONS o UGONS m. pl.
|| 1. Planta lleguminosa del gènere Ononis, principalment l'espècie Ononis campestris, d'arrel curta, tronc de 20 cm. a un metre d'alçada, molt espinós; fulles trifoliades; flors rosades, solitàries, en raïms oblongs, i llegum ovoidal, pubescent, amb llavors trígonolenticulars brunes i finament tuberculoses; es fa per les vores dels camins i pels prats i altres llocs herbosos, entrebancant i punxant els animals que hi pasturen; cast. gatuña, detienebuey. També s'anomena gaons i ugons l'espècie Ononis procurrens, que no és espinosa o ho és molt poc (cf. Flora Cat. ii, 58-59). «Cames-roges i ugons | venga tot dins sa falcada; | és matí menjam truitada, | es capvespre formatjons» (cançó pop. Mall.). Com més desmanegats són els pagesos més brut tenen el conreu, i allavors cullen poca vianda perquè se la xuclen la cugula, romaguerons, xarpolla, cames roges i gaons, Scriptorium, abril 1925.
|| 2. imatge  Gaons marins: planta lleguminosa de l'espècie Astragalus aristatus L'Hérit., que és vivaç, de tronc ajagut, pelut; fulles paripinnades amb alguns parells de folíols lanceolato-linears, amb pecíol comú dret i acabat en aresta espinescent; flors blanques o tacades de porpra, en raïms axil·lars i breument peciolats, amb el calze acampanat molt pelós; llegum inclosa, ovoide, peluda, amb llavors reniformes i molt escotades; es fa pels llocs àrids i pedregosos de les muntanyes (cf. Flora Cat. ii, 145).
    Refr.

—«Terra d'ugons, ni la vengues ni la dons»: diuen que els ugons es fan dins terres bones (Mall.).
    Fon.:
gəóns (Rosselló, Conflent, Alt Empordà, Ripollès, Costa de Llevant); uɣóns (Mall.); əwɣóns (Men.).
    Sinòn.:
adruls, adragulls.
    Etim.:
del mateix origen que el prov. agavó o agavon, i que el fr. ajon (escrit també ajonc), mat. sign. El provençal té també les formes yauge, ʒauge i ʒaube. Segons Meyer-Lübke REW 4579, el mot bàsic de totes aquestes formes és una forma pre-romana *jauga o *ajauga, mat. sign., de la qual no s'ha trobat documentació antiga.