DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. GARBELLAR v. tr.
|| 1. Passar pel garbell; netejar o porgar amb un garbell; cast. cribar. Algun revenedor... no gos vendre a menut ne gros sal garbellada, Mostassaf 62. Dau-li palla fresca que sia garbellada, Flos medic. 23.
|| 2. fig. Filtrar, fer passar per conductes o forats petits; cast. filtrar, cribar. Ab un emparrat que no veurà el cel y 'l sol hi baxarà garbellat, Vilanova Obres, ix, 136.
|| 3. Destriar; separar o distingir bé una cosa de les altres; cast. tamizar. Mes ell podia haver garbellat lo bon gra de la palla inútil, Genís Julita 136. Garbellar una notícia: procurar de comprovar-la abans de creure-la o de transmetre-la. «Després de ben garbellat, ja veuràs com jo tenia raó». Lo qu'haja quedat..., bo y dolent, ho garbellarà la crítica, Oller Vilaniu ix.
|| 4. fig. Moure ràpidament i amb soroll; cast. zarandear. «Aquesta criatura la garbelleu massa»: es diu referint-se a un infant que fan bellugar molt fent-li jocs (Empordà).
    Loc.—a) Garbellar l'aigua a qualcú: fer-li la gara-gara (Empordà).—b) Garbella més que no pas treballa: es diu d'algú que es belluga molt però fa poca cosa de profit.
    Fon.: gəɾβəʎá (or., bal.); gaɾβeʎá (occ.); gaɾβeʎáɾ (val.).
    Var. ort. ant.: garbalar (Conex. spic. 114 vo); guarbelar (Flos medic. 23).
    Etim.: del llatí cribĕllare, mat. sign. || 1, amb el radical modificat en *garbĕllare per influència de l'àrab ġarbal ‘garbell’.

2. GARBELLAR v. refl.
Moure's amb elegància o graciosament; cast. moverse con garbo (Labèrnia Dicc.).

3. GARBELLAR v. tr.
Reunir en garbes (Artana); cast. garbar.