Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. garbellar
veure  2. garbellar
veure  3. garbellar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. GARBELLAR v. tr.
|| 1. Passar pel garbell; netejar o porgar amb un garbell; cast. cribar. Algun revenedor... no gos vendre a menut ne gros sal garbellada, Mostassaf 62. Dau-li palla fresca que sia garbellada, Flos medic. 23.
|| 2. fig. Filtrar, fer passar per conductes o forats petits; cast. filtrar, cribar. Ab un emparrat que no veurà el cel y 'l sol hi baxarà garbellat, Vilanova Obres, ix, 136.
|| 3. Destriar; separar o distingir bé una cosa de les altres; cast. tamizar. Mes ell podia haver garbellat lo bon gra de la palla inútil, Genís Julita 136. Garbellar una notícia: procurar de comprovar-la abans de creure-la o de transmetre-la. «Després de ben garbellat, ja veuràs com jo tenia raó». Lo qu'haja quedat..., bo y dolent, ho garbellarà la crítica, Oller Vilaniu ix.
|| 4. fig. Moure ràpidament i amb soroll; cast. zarandear. «Aquesta criatura la garbelleu massa»: es diu referint-se a un infant que fan bellugar molt fent-li jocs (Empordà).
    Loc.
—a) Garbellar l'aigua a qualcú: fer-li la gara-gara (Empordà).—b) Garbella més que no pas treballa: es diu d'algú que es belluga molt però fa poca cosa de profit.
    Fon.:
gəɾβəʎá (or., bal.); gaɾβeʎá (occ.); gaɾβeʎáɾ (val.).
    Var. ort.
ant.: garbalar (Conex. spic. 114 vo); guarbelar (Flos medic. 23).
    Etim.:
del llatí cribĕllare, mat. sign. || 1, amb el radical modificat en *garbĕllare per influència de l'àrab ġarbal ‘garbell’.

2. GARBELLAR v. refl.
Moure's amb elegància o graciosament; cast. moverse con garbo (Labèrnia Dicc.).

3. GARBELLAR v. tr.
Reunir en garbes (Artana); cast. garbar.