DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

GARBUIX o GARBULL m.
Barreja confusa, embull; conjunt de coses desordenades (or., occ., val., mall.); cast. garbullo. Encare no en sabia brot de tot aquest garbull, Aguiló Rond. de R. 14. Banchs y cadiras rodolaven per terra entre un garbuix d'homes, Oller Fig. pais. 137. De sorolls extranys i heterogenis i de tonades populars, tot en garbuix, però en garbuix festívol, Ramon Vaca llet 76. Un garbuix de fulles totes roges, Carner Bonh. 182. ¿Voleu un garbull, un fugir, un córrer...?, Berga MT 84.
    Fon.: gəɾβúʃ (or.); gaɾβúјʃ (occ.); gaɾβúʎ (val.); gəɾβúʎ (mall.); gəɾβúʒu (vulgar empordanès).
    Etim.: probablement de l'it. garbuglio, mat. sign. (que, segons Meyer-Lübke REW 1386 i Wartburg FEW, i, 616, és un derivat del verb llatí bŭllare ‘fer butllofes’).