Diccionari Catalā-Valenciā-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducciķ al Diccionari  Bibliografia  Explicaciķ de les Abreviatures 
veure  gargola
veure  gārgola
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinōnims  CIT  TERMCAT

GARGOLA f.
Cantereta amb dues anses, de coll llarg i prim i amb un broc gros al cim (Capįanes, Villalba); cast. cántara.
    Fon.:
gaɾɣɔ́lɛ (Priorat, Ribera d'Ebre).
    Etim.:
de gārgola, amb l'accentuaciķ modificada per la tendčncia popular a convertir els esdrúixols en plans.

GĀRGOLA f.
|| 1. Canal sortint per on vessa a distāncia de la paret l'aigua de pluja caiguda sobre la coberta d'un edifici; cast. gárgola. Apocalíptics animals que semblen despresos d'una gārgola, Alomar Columna 179.
|| 2. ant. Broc o aixeta d'un bací d'aiguamans; cast. grifo. Dos bacins de dar aygua a mans d'argent..., qui pesen, įo es lo dessus menys de la gārgola, X marchs tres onzes e dos quarts, e l'altra ab gārgola pesa X marchs VII onzes, Inv. Anfķs V, 171.
|| 3. Forat i grifķ per on surt l'aigua de la font pública (Benassal, Rossell); cast. grifo.
|| 4. Cantereta de coll prim i broc (Miravet, Masroig, Mont-roig); cast. cantarilla.
    Fon.:
gáɾɣulə (or.); gáɾɣolɛ (occ.); gáɾɣola (val.); gáɾɣolə (mall.).
    Etim.:
derivat del radical garg-, onomatopeia del borbolleig (cf. REW 3685).