DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. GARJOLA f.
|| 1. Mena de maleta o sarró; cast. barjuleta (Saura Dicc.).
|| 2. Panxa, en llenguatge familiar (val.); cast. panza. Omplir la garjola: omplir-se la panxa, menjar abundantment. Tragueren un grandíssim plat de polla y en un santiamèn se l'embocaren tot en la garjola com si foren uns alarbs, Rond. de R Val. 45.
|| 3. Cavitat on s'agafa o subjecta una cosa; cast. garlito. a) Tenir algú a la garjola: tenir-lo agafat, sotmès, que no es pot escapar (Empordà). «Ara rai! ja el tinc a la garjola!» Quan jugant a bolles, una bolleta va a parar dins un dels clotets destinats a aturar-les, el jugador diu: «Ja la tinc a la garjola!» (Vinaròs).—b) nàut. Peça que aguanta el pal del coll, passant-lo de banda a banda (Voc. naveg., BDC xii, 39).
|| 4. Presó, en llenguatge familiar (or., occ.); cast. chirona, chiquero, cárcel. Ara, tahul, conduhit per polissons a la garjola, Pons Auca 229.
    Fon.: gəɾʒɔ́lə (or.); gaɾʤɔ́lɛ (occ.); gaɾʧɔ̞́la (val.).
    Etim.: potser del llatí cavĕŏla, ‘cavitat’, amb la r presa per contaminació de carcer ‘presó’ (cf. Meyer-Lübke REW 1790; P. Barbier en Rev. Dial. Rom. v, 244). Segons Wagner Argot 61, cal referir garjola al català barjola i prescindir de la seva relació amb cavĕŏla.

2. GARJOLA
|| 1. f. Gresca, xerrameca, soroll de gent (Vic). Fer garjola: fer gresca, hacer bulla (Aguiló Dicc.).
|| 2. m. Home molt xerraire, que enraona massa (Empordà); cast. charlatán.
    Etim.: potser evolució de garjola, art. 1, || 4; però sembla més aviat forma onomatopeica.