Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  garra
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

GARRA f.
|| 1. Cama; extremitat inferior d'un home o animal des del genoll fins al turmell (Tremp, Solsona, Cardona, Tamarit de la L., Maella, Morella); cast. pierna. «Si fossis una canalla, et donaria una tunda que la sang te baixaria garres avall». «Mira aquell home, quines garres més llargues que té!»
|| 2. Mà o peu d'animal que té ungles corbes i agudes; cast. garra. Clava bé les fortes garres, Llorente Versos, i, 101.
|| 3. Ungla d'un cinquè dit rudimentari que tenen alguns cans, i que els fa molt preferits entre caçadors (Mall.).
|| 4. La part de llana o pell d'un animal situada en la part baixa de les cames. Una forradura negra de garres e a les spalles pells de la terra, Inv. Eixarch, a. 1517. a) Entre assaonadors de pells i boters, la part de cuiro que cobria el peu de l'animal i que en els bóts de vi o d'oli pot servir de boca per a omplir-los o buidar-los; cast. piezgo.
|| 5. Punta que queda a la part inferior de cadascun dels costats de les portes i finestres (Escrig-Ll. Dicc.).
|| 6. Manyoc de tela que es deixa a cada una de les quatre puntes de la bala de suro perquè sigui de més bon agafar (Gir., Palamós, St. Feliu de G., ap. BDC, xiii, 120).
|| 7. pl. Brutícia de fang o altra cosa que es porta als baixos del vestit (Ll., Tortosa, Maestrat).
    Loc.
—a) Tenir bona garra (Mall.) o esser llest de la garra (Men.): esser bon caminador.—b) Fer de la garra pota: fer tot el que es pot, tots els esforços possibles per conseguir una cosa (Mall.).—c) Fer sa garra parda: fingir hipòcritament no esser-ne, no saber res d'una cosa (Figuera Dicc.).—d) Estirar ses garres: batre els peus, pernabatre (Sóller).
    Refr.

—«Tanta culpa té qui mata la cabra com el qui li té la garra» (Barc.).
    Fon.:
gárə (or., bal.); gárɛ (Ll.); gára (Tortosa, val.); ɟέ̞rə (Palma, Manacor).
    Etim.:
del cèltic garra ‘sofraja’ (cf. Zauner en Zschr. r. Ph. xiv, 460; Meyer-Lübke REW 3690, i Meyer-Lübke Kat. 121). Probablement aquest mot ens ha vingut per conducte del castellà.