DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

GARROTEJAR v. tr.
Donar garrotades; pegar amb un garrot; cast. apalear. Tres altres lladres... lo garrotejaren, doc. a. 1766 (Butll. C. Exc. Bages, setembre 1927). T'havia d'haver garrotejat abans que embarcar-te, Ruyra Pinya, ii, 113.
    Fon.: gərutəʒá (or.); garoteʤá (occ.); garoteјá (Pont de S.); garoteјʒá (Tortosa); garoteʧáɾ (Val.); gərotəʤá (mall.); gərutəʤá (men.).
    Etim.: derivat de garrot.