DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

GARRULAR v. intr. ant.
Xerrar; parlar excessivament; cast. charlar, parlotear. Perquè garrulats loant vosaltres mateys?, Genebreda Cons. 129. La cigala ja vehets que en l'estiu tots temps cante e garrule, e quan vench en hivern no tingué què menjar, Sermons St. Vicent Ferrer (ap. Ribelles Biblgr. 322). A la fi com ha molt garrulat, res no ha dit, Sentències morals, segle XV (Col. Bof. xiii, 246).
    Etim.: pres del llatí garrŭlāre, mat. sign.