Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  gastar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

GASTAR (ant. guastar). v. tr.
I. || 1. ant. Devastar, destruir. No havien cura... mas de cremar e de gastar la vila, Muntaner Cròn., c. 106. Que destruïssen e guastassen e metessen foch, Pere IV, Cròn. 382. Venen deliberats en gastar e destrouir lo món, doc. a. 1406 (Capmany Mem. ii, 207). Hagué presa la ciutat e guastada gran part de la illa, Tomic Hist. 130.
|| 2. Fer malbé; deteriorar; fer perdre la bondat; cast. gastar, estropear. E com han guastat so que vós los avets comanat... troben-se en la mort desemparats, Llull Cont. 28, 26. Si aquella roba que sobre cuberta serà mesa... se perdrà o's gastarà, Consolat, c. 186. Tornaré adobar tot lo que tu has desfet e guastat, Tirant, c. 33. Y en loch d'adobar-lo tots dies lo guasta, Proc. olives 612. Una ovella ronyosa gasta o infecta tot lo ramat, Lacavalleria Gazoph. Especialment: a) Consumir, fer desaparèixer totalment o parcial una cosa pel fregadís, per l'acció corrosiva d'un cos, etc.; cast. gastar, desgastar, comer. Mans amb ses unges gastades demunt es mànech d'una eyna, Ignor. 3. Gastar el nom a qualcú: fig., anomenar-lo massa vegades.—b) ant. Extenuar, cansar excessivament; cast. rendir, consumir. Consumava e guastava mi mateix ab vans treballs, Oliver Exc. 67. Donant-los a entendre era tota guastada, Paris e Viana 23. Si lo cavall és gastat a causa de la sella, Agustí Secr. 180.—c) refl. Tenir un gastament, avortar; cast. malparir. Teniu advertència que los verros no convèrsien ab les verres prenys perquè les mosseguen y les fan gastar, Agustí Secr. 171.
|| 3. Despendre; consumir una cosa usant-la; cast. gastar. Lo rey... tant donaua e gastaua a les corts, que no hi podia abastar sa renda, Llull Felix, pt. vii, c. 5. Consuma e gasta molta riquesa, Genebreda Cons. 138. Dels béns d'ella, los quals Curial pròdigament consumà e guastà, Curial, i, 10. Estoja el duro y no'l gasta, Aguiló Poes. 156. a) usat modernament com a refl. en el sentit de despendre diners: Estich dispost a gastar-m'hi unes quantes unsotes, Ignor. 1.
|| 4. Usar, emprar una cosa que usant-se es consumeix o deixa de posseir-se; cast. gastar, usar. Ella ha gastat, usat o empleat un barril de oli fregint granotes, Lacavalleria Gazoph. De vi no'n gastaven a la casa, Massó Croq. 179. a) aplicat al temps: Passar, invertir temps en una cosa. Tot lo temps passat he mal despès e vanament guastat, Oliver Exc. 65. Sols guarda breu memòria d'exa vida | que tu per ella generós gastares, Collell Flor. 99.
II. (modernament, per influència castellana) Emprar, usar en general; posseir habitualment; cast. gastar. «Aquests vestits ja no es gasten avui en dia». «Tu gastes un parlar lleig». «Jaume gasta mal geni». Posa't uyeres si no'n gastas, Roq. 24. Ja'n gastas, ja, de política, Pons Auca 147. Molta fatxenda gastava, cançó pop. (Aguiló Rom. 19). Ab uns colors que gasta, que jo sempre li pregunto: Qui t'ha sofocat, que estàs tan roja?, Vilanova Obres, xi, 15. Dona de mitja edat que no gastava salut, Massó Croq. 72.
    Refr.
—a) «A qui poc gasta, poc li basta» (Mall.).—b) «Qui en vestits gasta massa, té es cap de carabassa» (Mall.).—c) «Qui no és de l'art, el gasta».—d) «El qui té tres i gasta quatre, sempre va darrera de l'atre» (Alcoi); «El qui té u i gasta dos, sempre està menesterós» (Alcoi); «El qui té dos i gasta u, no té que menester res de ningú» (Alcoi).—e) «No hi ha poc que no basti ni molt que no es gasti». No y ha tan poch que no baste, ni y ha molt que tost no's gaste, Cons. casada 74.—f) «Dona gastada, al cap del mes és prenyada»: expressa la creença vulgar que una dona que ha tingut un gastament no triga a tornar a estar embarassada.
    Fon.:
gəstá (pir-or., or., bal.); gastá (occ., Maestr.); gastáɾ (val.); ɟəstá (Palma, Manacor, Pollença).
    Etim.:
del llati vastare, ‘devastar, fer malbé’, probablement amb contaminació del gòtic wastjan que ha determinat la conversió de la v- inicial en g o gu.