DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

GAT m.
I. || 1. Mamífer carnisser de la família dels fèlids, espècie Felis catus, digitígrad, amb ungles retràctils, les varietats del qual difereixen principalment pel color i algunes com la d'Angora per l'abundància de pèl; cast. gato. Un gat jugaua ab una ploma en tal manera, que... se reyen del gat e de la ploma, Llull Felix, pt. i, c. 12. Foren axí destrets de fam, que'ls cans e'ls gats se menjaven per fam, Desclot Cròn., c. 65. Hauien de menjar gats fins e les rates, Tirant, c. 85. Com veig que la rata acaça al gat, Proc. olives 226. Com el gat llaminer que pinça el peix de la paella, Pons Com an., 19. Gat carabasser: el qui neix devers l'estiu, i sol esser de cap gros, a diferència dels nats de la cria del gener, que solen esser més ben proporcionats (Massalcoreig, Menorca). Gat apedaçat: el gat blanc amb taques negres o grogues (Empordà). Gat fogoner: gat que té el costum de jeure dins els fogons (Mall.).
|| 2. Nom que s'usa amb diferents adjectius per a designar diverses espècies de mamífers més o menys consemblants al gat domèstic. Especialment: a) Gat fer (Bagà, Andorra, Pallars, Conca de Tremp), o gat salvatge (Cat., Bal.). o gat feréstec (Castelló de la P.), gat montès (Val.), o gat vaire (Empordà), o gat marc (Costa de Llevant), o gat salvat (Benidorm, Alacant): mamífer felí de l'espècie Felis sylvestris, que és molt més gran que el gat domèstic, té el cos ratllat i la cua més grossa, i habita pels boscos; cast. gato montés.—b) Gat cerval: l'espècie Felis lynx, que és més gran que el gat fer, té el pelatge rogenc amb taques pardes, les orelles amb pinzell i la cua relativament curta, robusta i negra en la part posterior; habita els boscos espessos i no abunda gaire en el nostre país; cast. lince. Vulgarment s'anomena també gat cerval el gat fer (Calasseit, Ribera d'Ebre, Val., Alcoi).—c) Gat mesquer (ant. gat d'algàlia): mamífer de la família dels vivèrrids, de l'espècie Viverra civetta; més gran que el gat domèstic, de color grisenc amb faixes negres; té una restellera de pèls damunt l'esquena que són eriçables a voluntat de l'animal, i una glàndula que segrega almesc; cast. civeta, gineta, gato de algalia. El nom de gat mesquer s'usa principalment al Berguedà, Plana de Vic, Vallès, Penedès i Camp de Tarragona.—d) Gat fagí: fagina (pir-or.). Ja que, taupes per hom y gatfagins pels altres, | tot nos ho perdonem y res a l'altra gent, Caseponce Faules 26.—e) Gat maimó: tota mena de simi petit que tingui la cua llarga; cast. gato paúl.
|| 3. Nom que s'aplica a persones amb diferents adjectivacions i significats fundats en la semblança de qualitats amb les del gat animal domèstic. Especialment: a) Home deixondit, viu de potències. L'hostaler, qui és prou gat, els flayrà desseguida, A. Busquets (Catalana, vii, 231).—b) Gat vell: persona molt experimentada, que no es deixa enganyar o desorientar fàcilment (or., occ., val., bal.); cast. perro viejo, marrajo.—c) Gat dels frares: murri, home que obra amb segona intenció (Empordà, Vallès, Penedès); cast. ladino, socarrón. Sempre que ve, fa aqueixa pantomima... Veu que és un gat dels frares!, Oller Fig. pais. 26.—d) Gat de masia: home molt rústic, bosquerol (Tarr.).—e) Gat escorxat: persona molt magra; cast. gata parida.—f) Gat alabau: persona que braveja molt o que sempre fa l'elogi d'ell mateix; cast. bravucón.—g) Gat de mar, o de barco, o de nau: noi aprenent de mariner; cast. galopín, grumete.—h) Gat de vint ungles: lladre.—i) Gat amagat (Empordà), o gat saumó o gat moix (Tarr.), o gat mèu (Men.): qui obra sense fer-ho coneixedor, dissimulant, fingint humilitat o insignificància; cast. gata muerta.—j) Gat vaire: V. gatvaire.—l) Gat: persona de poc seny o de poca significació, menyspreable; cast. gato. «A la reunió no hi han anat més que quatre gats». «Això és una colla de gats».—m) Gat: persona poc formal o que cerca fer broma i divertir-se. També se'n diu gat d'armari.
|| 4. Nom de diferents objectes materials que per llur forma o per llur aplicació poden comparar-se al gat domèstic. Especialment: a) Botella de cuiro, d'un o dos litres de cabuda, per a portar i beure vi (Barc., Ll.); cast. bota, botillo. D'en tant en tant feien passar-se de l'una mà a l'altra un gat de dos porrons, Coromines Presons 22. De la senalleta que duya... n'havia tret un gat o botellola de vi, Girbal Pere Llarch 348.—b) Bossa o talec on es guarden els diners (Cat., Val.); cast. gato.—c) Puntal de fusta d'uns 20 a 30 centímetres (Amades Past.).—d) Màquina destinada a aixecar a petita altura objectes molt feixucs mitjançant una cremallera que engrana amb una roda dentada moguda per una maneta; cast. gato.—e) Serjant, eina de fuster per a estrènyer peces encolades (val., mall., eiv.); cast. gato, cárcel.—f) Instrument de ferro o de pedra, proveït de dues ganivetes, que en la pesca de la llampuga s'empra per a tallar el cap que subjecta el capcer al mitjà de rei: mitjançant una rosca, el gat s'arria al llarg del dit cap, portant obertes les ganivetes mentre davalla; en esser ran de la barriola o estrop del mitjà de rei, se cobra o hala de la guia, es tanquen les ganivetes i deixen aquell cap tallat (Palma).—g) Bernat, ferro-paret per a barrar la porta (Eiv.).—h) Mena de raspall fet de cerres, que serveix per a netejar l'interior dels tubs o canons (Eiv.); cast. gato.—i) Instrument consistent en un pal a l'extrem del qual hi ha formant un estel tres o més ferros elàstics i puntuts, el qual serveix per a regonèixer i netejar les parets interiors d'un canó; cast. gato.—j) Pinyó que corre per una cuixera de la premsa engranant amb les dents del fusell o espiga, i que serveix per a pitjar més fort el peu o pila d'esportins (Alcoi).—l) Rotllana de pedra foradada que serveix per a desenroscar hams, palangres, xarxes i altres ormetjos de pescar (Mall.).—m) pl. Capfoguers (Mont-roig de Sió).
|| 5. Embriaguesa, en llenguatge vulgar o familiar (or., occ., val., bal.); cast. mona, zorra, papalina. A cada gat que arr plegava per les tavernes, Víct. Cat., Ombr. 56. Entre els molts gats que N'Egalité havia passejat, no n'hi havia hagut un que mogués tant de renou, Oliver Obres, ii, 40. Agafar o aplegar un gat: embriagar-se. Tenir o portar o dur un gat: estar embriac. Portar un gat com un temple: estar molt embriagat. Escorxar el gat: fer la dormida conseqüent a l'embriaguesa (cast. dormir la mona). Anar amb el gat al coll: estar embriac. Ficar a algú es gat dins s'esquena: embriagar-lo (Mall.). a) Gat de carbó: mareig, intoxicació produïda pel tuf del carbó (Mall.).
|| 6. adj. (f. GATA) Embriac, en termes vulgars o familiars (or., occ., Maestr., bal.); cast. borracho, beodo. (També es diu de l'intoxicat pel tabac o per vapors metzinosos). Gat com una sopa, o més gat que una sopa: molt embriac. Se retiraven des derré cafetí es dos derrés gats de sa població, Roq. 11. Que estàs gata o ets tornada botxa?, Alcover Rond. vii, 13.
|| 7. Peix selaci, de l'espècie Scyllium catulus, de color grisa, de 25 fins a 70 cm. de llargada, que és molt poc estimat i a penes comestible; cast. tollo. S'anomena també gat ver, gatvaire i gató. Peix bestinal aixi com musola, escat, lunada, gat e agulladol, doc. a. 1324 (Archivo, i, 367). Ordenaren que ratjada ascat clauell y gat se uena a rahó de quatre diners la lliura, doc. a. 1518 (Boll. Lul. xxii, 252).
|| 8. a) pl. Planta de l'espècie Galium aparine (Men.).—b) Gat maimó: planta de l'espècie Tamus communis (Men.); cast. nueza negra. S'anomena també corriola de cavall.
|| 9. a) El gat i la rata: joc d'infants, en què els jugadors es posen fent rodona, agafats per les mans i amb els braços estesos, fora el «gat» i la «rata», que són dos jugadors, el primer dels quals ha d'encalçar el segon passant per davall els braços dels altres i seguint-lo sempre pels mateixos llocs per on passa, fins a agafar-lo (or., occ., val., bal.).—b) Gats i guesses: joc de noies, en què una nena es posa amagadament una agulla de cap dins la mà i clou aquesta, i amb la mà closa se'n va a la companya perquè li posi una altra agulla exteriorment sobre la mà closa i diu si és gats o guesses; si la que posa l'agulla encerta la posició de la que hi ha dintre, guanya l'agulla, i si no, la perd; són «gats» quan els caps de les dues agulles queden en la mateixa direcció, i «guesses» quan es troben en direcció contrària (Igualada).
    Loc.—a) Tenir ulls de gat: tenir els ulls de color blau clar.—b) Anar o caminar de gat, o de gat de gat: anar de quatre grapes.—c) Cercar cinc peus al gat: pretendre coses impossibles.—d) Esser un orgue de gats: estar un lloc ple de soroll, de crits, de desorde.—e) Tenir ungles de gat: esser lladre.—f) Esser com un gat de revenedora: esser molt irritable (Men.).—g) Esser més pillo (o més pòlissa, o més traïdor) que un gat negre: esser molt astut.—h) Anar o semblar com un gat xurriaquejat: estar molt acovardit.—i) Pujar o enfilar-se com un gat: enfilar-se amb molta agilitat.—j) Tenir tos de gat: tenir una tosseta curta i seca.—k) Mullar-se com un gat: mullar-se intensament.—l) Haver-hi gat en sac, o gat tancat: haver-hi una cosa desconeguda, un misteri, quelcom que no es comprèn. Voldria saber si ha anat a ca'n Solà; si no hi ha anat, aquí hi ha un gat tancat... Jo hu sabré, Bosch de la Trinxeria (ap. Balari Dicc.).—m) Ja t'hi voldria veure, amb un gat arrapat darrera l'esquena!: es diu per llevar importància a la situació greu en què algú pretén de trobar-se (Empordà).—n) Passar el gat per l'esquena a algú: castigar-lo, fer-li passar pena (ant.). Per tal que no tornen a fer oradures e que n'hagen major pahor, fa mester que hom los pas lo gat per l'esquena, ço és, que hom llurs follies los ponescha bé, Eximenis Terç 46 (ap. Aguiló Dicc.).—o) No faria un favor ni a un gat: es diu d'una persona molt egoista o poc amable.—p) Tenir més diners (o altra cosa) que cap gat puces: tenir-ne en gran quantitat (Empordà).—q) Lo gat amagat i el rabo fora: es diu parlant de qui vol portar una cosa en secret però la deixa entreveure.—r) Gat vell i la cua verda: es diu dels vells qui volen fer coses de jove.—s) Se n'ha escapat de gat, sardina!: es diu per indicar que una persona ha sortit bé d'una situació molt perillosa i difícil (Vallespir)—t) No te'n donaré, de lo que el gat amaga: es diu als infants per fer-los gruar creient que no els volen donar cosa bona (Empordà). El que el gat amaga són els propis excrements.—u) A gat vell vols dir «mèu»?: es diu a qui pretén enganyar o donar lliçons d'experiència al qui és més vell o més experimentat que ell (Men.).—v) Tenir més sort que un gat que es nega: tenir mala sort (Mall.).—w) Més content que un gat amb una rata (o amb dues rates, o amb un lleu): molt satisfet.—x) Esser més dolent que un gat borni: esser molt dolent (Tortosa).—y) A bon gat encomanen es formatge!: es diu referint-se a una cosa que queda a l'arbitri de qui vol abusar-ne o no pot usar-ne bé (Mall., Men.).—z) Caure de peus (o de potes) com els gats: tenir molt bona sort, obtenir bon resultat.—aa) Tenir set vides (o nou vides) com els gats: esser una persona o cosa molt duradora i difícil de matar o esvair.—bb) Escaure (o estar tan bé) com al gat la sella: caure malament una cosa a algú, a quelcom (Empordà, Garrotxa).—cc) Tirar gats en mar, per algú: estar disposat a fer qualsevol cosa per algú. Mestressa, jo, per vós, tiraria gats en mar!, Ruyra Pinya, ii, 66.—dd) Estar com gat i gos, o com el gat i el gos, o com gats i gossos, o com es ca i es gat, o com el gat i la rata: estar barallats o mal avinguts.—ee) No deixar (a algú) bo pels gats: maltractar-lo, deixar-lo malfamat.—ff) No valer els budells d'un gat: esser insignificant, no valer res.—gg) Gat, remena la cua!: es diu al·ludint a qualcú que mana a un altre una feina que li és impossible de fer (Empordà).—hh) Estirar l'orella del gat: jugar a cartes (Penedès).—ii) ¿Qui posarà l'esquella (o el cascavell) al gat?: es diu referint-se a una acció perillosa que probablement ningú gosarà a fer.—jj) Comprar gat en sac: adquirir una cosa sense conèixer-la. Tothom se guart de comprar gat en sach ne de comprar so que no sap, Eximenis Dones 25 vo (ap. Aguiló Dicc.).—kk) Treure's el gat del sac: sortir de dubtes, arribar a saber amb certesa una cosa. Els rotllos de curiosos... se pogueren treure aviat el gat del sach, Oliver Obres, ii, 61. Ara s'haurà pogut treure es gat des sach, Roq. 4.—ll) Com un gat entre brases: molt de pressa, sense entretenir-se.—mm) Jeure es gat dins es fogons: estar els fogons sense foc, no haver-hi res a coure (Mall.). «A Ciutat hi ha mossons | que duen guants tot lo dia, | i quan ve devers migdia | es gat jeu dins es fogons» (cançó pop. Mall.).—nn) Esser com un gat fogoner: esser una persona molt afectada d'escalfar-se, d'estar prop del foc (Palma).—oo) Tant li és passejar es gat com fer busques de rellotge: es diu d'una persona informal, que tant se'l pot prendre en un sentit com en el contrari (Manacor).—pp) Donar (o vendre) gat per llebre: enganyar, fer creure o prendre una cosa per una altra. Com només l'escoltaven un escabotell de badolins i bobians, les pogué donar gat per llebre, Aurora 226.—qq) Romandre escaldat com es gat d'En Pelacanyes: quedar molt sorprès i desenganyat (Mall.). Eran deu o dotse nebots, y podria ferne un de content y els altres quedarse... més escaldats que el gat del Pare Canyes, Penya Mos. iii, 12.—rr) Paciència i non grunyatis, que deia el gat a la rata: es diu humorísticament a algú que es lamenta d'un succés desgraciat (Igualada).—ss) Dóna la llengua al gat!: ho diuen a una criatura quan després de menjar diu «ja he acabat» (Reus).—tt) S'han ben trobat un gat amb una mona: es diu referint-se a dos ximplets que van plegats i no faran res de bo (Empordà).—uu) Haver-hi més gats que rates: haver-hi molta gent embriagada (Ripoll, Caldes de Mo.).—vv) Darrera la porta hi ha un gat, vetaquí el qüento acabat: fórmula per a acabar una rondalla (Barc.).
    Refr.—a) «Gat sobre (o damunt) balcó, no vol companyó» (Cat., Mall.); «Lo gat en lo balcó, companyero no vol, no» (Martí G. Dicc.): vol dir que al qui comanda no li agrada tenir participants en el domini.—b) «De nit tots el gats són negres» (o «pardos»): vol dir que a les fosques tothom és igualment bell i lleig.—c) «Gats amb gats mai s'esgarrapen»: significa que els qui porten un mateix gènere de vida solen ajudar-se mútuament.—d) «De gat a gat, no hi ha més que arpades»: es diu referint-se a dues persones o coses entre les quals es creu que hi ha poca diferència (Mall., Men.).—e) «Qui és fill del gat, li retira de la cua o del cap»; «Qui de gat neix, de cap o de cua s'hi pareix»: vol dir que els fills solen semblar als pares.—f) «El gat, sense voler, esgarrapa»; «Gat manso, ve que esgarrapa»: vol dir que tothom tendeix a fer aquelles coses que són pròpies del seu caràcter o instint.—g) «El gat no treu les arpes fins que les ha de menester» (Gomis Zool. 108).—h) «A gat vell, ratolí tendre» (Mall.); «A gat vell, rata jove» (Men.); «Gat vell, carnica tendra» (Olot); «Gat vell i la cua verda» (Vallès): significa que els vells solen voler casar-se amb noies joves.—i) «A un vell gat li cal pas mostrar la rata»: vol dir que els homes experimentats no necessiten lliçons (Rosselló)—j) «A gat vell, no li cal cascavell» (Vinaròs).—k) «Menja, menja, gat, sardina, que ja et picarà l'espina»: vol dir que després dels plaers vénen els disgusts que són conseqüència de l'excés.—l) «Els gats van a Roma per la coca» (Rubí); «Es gat no hi és sinó p'es formatge» (Mall., Men.): vol dir que el qui fa un esforç o treball, generalment el fa per la recompensa o profit que n'espera.—m) «Gat i conill, tots són del mateix pèl»: es diu al·ludint a dos que van a una i que es protegeixen mútuament.—n) «Lo més guardat, s'ho menja el gat»: significa que sovint es perd primer allò que més s'estima (Val.).—o) «Bé sap lo gat la barba que llepa»: es diu a qualcú per tractar-lo d'adulador (Val.).—p) «Què sap el gat de fer culleres, si mai ha estat cullerer?» (Camp de Tarr., val.); «Què sap lo gat què és safrà, si mai ha estat adroguer?» (Gomis Zool. 108): es diu referint-se a un que vol fer coses que no sap fer o que parla d'allò que no entén.—q) «Tots els gats tenen catarro, menos el meu que té tos»: es diu referint-se a aquells qui es volen ficar en coses que no els pertanyen.—r) «Gat amb guants no agafa rates» (Mall., Men.); «Gat amb guants, no caça rates» (Val.); «Gat fogoner no agafa rates» (Mall.); «Gat dorment, no li toca res per la dent» (Empordà): vol dir que el qui és massa donat a la pròpia comoditat i no vol molestar-se a fer un esforç, no sol fer gaire cosa de bo.—s) «Gat maulador, mal caçador» o «poc caçador» (Cat., Maestrat, Bal.); «Gat maulador, mai serà bon caçador» (Val.); «Gat que miola, no caça» (Gomis Zool. 111); «Gat miolador, mai serà bon ratador» (or., occ.); «Gat maulador és poc ratador» (Men.); «Ni mosso dormidor, ni gat miolador» (Gomis Zool. 111): vol dir que els qui enraonen o criden molt, no solen fer gaire bona feina.—t) «De lladre i de gat vell, no en vulguis ni la pell» (Gomis Zool. 114).—u) «El gat, fart; i el gos, flac»: vol dir que cal alimentar bé el gat perquè no furti, i donar poc menjar al gos perquè tingui gana i lleugeresa per a caçar (Olot).—v) «Fes, fes, gat, que tot ho pagaràs plegat»: es diu per amenaçar qualcú amb el càstig corresponent a les seves malifetes.—x) «Ungles de gat, i cara de beat»: es diu referint-se als hipòcrites.—y) «Lo gat prega pels descuidats»; «Prop d'un home descuidat, sempre hi trobaràs un gat»: vol dir que aprofitant-se de les distraccions d'algú, els més eixerits els perjudiquen.—z) «Un gat que no té sinó un forat, prest és agafat»: significa que no convé tenir un sol estatge o refugi (Mall.).—aa) «Quan el gat no hi és, les rates ballen» (Cat.); «Quan es gat no hi és, ses rates van per sa cuina» (Men.): significa que, en faltar l'autoritat, la gent baixa perd el fre i abusa de la seva llibertat.—bb) «A gat vell, no li diguis mix»: indica que no cal donar lliçons de vida pràctica a les persones d'edat.—cc) «Gats i rates no fan lliga»: significa que els qui tenen intencions contraposades no poden estar d'acord.—dd) «De pa comprat, no en viu el gat» (o «no en menja el gat»): vol dir que les coses valuoses no són per a la gent baixa (Mall.)—ee) «Gat alabau, la cua li cau»: es diu per befa als bravejadors.—ff) «Les dones, a casa com els gats; i els homes, al carrer com els gossos» (Gomis Zool. 113).—gg) «Gats que no es tornen, fan de bon batre»: es refereix als qui no tenen costum de tornar les visites i convits (Empordà).—hh) «Gat escaldat, d'aigo freda tem» (Mall.); «Gat escaldat, amb aigua tèbia en té prou» (or., occ., val.); «Gat escaldat, amb aigua freda en té prou» (Maestrat, Menorca); «El gat escaldat, amb poca aigua té prou» (Alcoi); «A gat escaldat, aigo freda li basta» (Men.): vol dir que les persones que han sofert un dany, solen estar atentes a evitar-ne d'altres, encara que no siguin tan greus. Saps que lo gat | poch escaldat | tem l'aygua tèbea, Spill 6586.—ii) «Déu nos guard (o «No et fiïs») d'aigua que no corri, i de gat que no mioli»: es diu per recomanar cautela envers els homes que no parlen gaire.—jj) «Qui no té res que fer, el gat pentina».—kk) «Qui no té més que un gat (o «qui no té altre gat»), amb aquell se combat»: es diu referint-se a una cosa que es fa perquè no hi ha altra manera possible d'obrar.—ll) «Qui està gat, que vagi a jeure»: es diu referint-se a algú que parla sense bon sentit (Men.).
    Cult. pop.—Existeixen diverses creences, unes supersticioses, altres filles d'alguna observació més o menys exacta, referents a la vida i costums dels gats. Es general la creença que aquests animals cauen sempre de peus, i que hi veuen més en la nit, a les fosques, que de dia. A Catalunya, en mudar de casa un gat, se l'emporten dins un sac o dins un cistell tapat, perquè si veia el camí, se'n tornaria a la casa d'on el treuen (Gomis Zool. 101); a Menorca afirmen que en mudar-se de casa una família, encara que portin el gat dins un sac i per lluny que sigui, l'animal torna a la casa antiga, i per evitar-ho cal untar-li els peus d'oli (Tres. Avis, 1928, 101). També es diu que si un gat, en l'època de l'escalfor sexual, menja llangardaixos o dragons, s'aflaqueix molt i arriba a morir-se. Uns diuen que menjar cervell de gat negre fa espassar la bogeria; a Figueres, en canvi, diuen que menjar cervell de gat negre fa tornar boig, i afirmen que són moltes les persones que s'hi han tornat per haver-ne menjat sense saber-ho (Gomis Zool. 99). Qui trepitja la cua d'un gat, no es casa en tot aquell any (ibid. 100). Si el gat estossega, assenyala canvi de temps. Si estossega inclinant el cap a terra, assenyala vent, i si ho fa amb la testa alta assenyala pluja; també donen senyal de pluja quan es toquen molt les orelles amb la pota o quan, en rentar-se, es toquen molt la punta del morro (BDC, xviii, 286). Si en rentar-se la cara fan anar les potes fins més enllà del cap i les orelles, que fins es renten el clatell, sembla que és senyal de pluja o que han de venir forasters (Empordà, ap. Catalana, i, 44). També diuen que si el gat es renta la cara, assenyala visites; si se la renta amb la pota dreta, seran homes, i si ho fa amb l'esquerra, els visitants seran dones (Men., ap. Tres. Avis 1928, 101). Altres diuen que si el gat es renta el morro amb una pota, anuncia la visita d'una persona, i si se'l renta amb les dues potes, el visitant vindrà a cavall (Gomis Zool. 100). Altres creences: que matar un gat dins casa seva porta desgràcia; que si el gat fa grans marramaus, és que té mal de queixal (Gomis Zool. 117); que quan els gats miolen desesperadament, assenyalen una defunció (Isil, ap. BDC, xviii, 114). Es cosa de creença general que els gats negres porten bona sort, i que la casa on hi ha un gat negre no acabarà mai els diners.—Sobre el miolar o cridar del gat es fan certs jocs de paraules. Generalment, quan el gat crida «meu!», li solen dir: «Pren-ho, si és teu!», jugant amb l'homonímia del miol i del possessiu de primera persona. En el Rosselló hi ha mimologismes populars en què s'imiten els marramaus del gat amb una sèrie de frases, formant tot un diàleg, v. gr.: «On aneu?—A Font-Romeu!—Què me portareu?—Un davantal!—De quina color?—Blaau!», o aquesta variant: «On vau?—A la fira!—Què me portareu?—Un davantal blau!—Garamau!» (Rev. Cat., i, 42).
    Fon.: gát (pir-or., or., occ., val., bal., alg.); ɟát (Palma, Manacor, Pollença); ɟǽt (Felanitx).
    Intens.:—a) Augm.: gatàs, gatarro, gatarràs, gatarrot.—b) Dim.: gatet, gatetxo, gatel·lo, gateu, gatiu, gató, gatic, gatolí, gatonet, gatarrí, gatoi, gatarrinet, gatarrinoi, gatarrinoiet, gatolinet, gatarrineu.—c) Pejor.: gatot (que pot esser també augmentatiu o diminutiu, segons les comarques).
    Sinòn.: || 1, moix (forma actualment predominant a Mallorca i Menorca).
    Etim.: del llatí cattu, mat. sign. || 1.