DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

GAUDIR v.: cast. gozar, disfrutar.
|| 1. Alegrar-se, sentir goig intens per la possessió de la cosa desitjada. a) intr. amb el complement introduït per la preposició de: M'agrada quan la terra de gales se despulla | gaudir dels solitaris paysatges autumnals, Oliver Obres, i, 149.—b) tr.: Escoltàvem bocabadats gaudint una visió de camps i aucellades, Ruyra Parada 13.—c) refl.: Provehir de l'aygua fresca | ab què son pare se gaudesca, Verdaguer Jov. 221.—d) absol.: Los ffranceses qui són maestres de la art de bé gaudir cant han ostes, Eximenis Terç 177 (ap. Balari Dicc.). Ells gaudexen, y jo ase | tot seguit sempre trebay, Ignor. 61. Prop de la Mare divina | gaudeix lo pobre ab lo rich, Costa Poes. 124.—e) substantivat m.: Afermaven e lloaven lo molt beure e gaudir, Decam. i, 38. Trobaràs amics de boca | que diran que't volen bé, | y si a son gaudir convé | de tu en faran una coca, Penya Poes. 9.
|| 2. Posseir una cosa traient-ne profit o avantatge; fer-ne ús. a) intr. amb el complement introduït per la preposició de: Estiguen compresos en la dita confraria y gaudesquen de les gràcies y prerrogatives de aquella, doc. a. 1618 (Col. Bof. viii, 534). La guilla no gaudeix de la llibertat de córrer, Agustí Secr. 164. Va matar la tranquilitat infantil de què gaudia, Rosselló Many. 50.—b) refl. «No te'n gaudiràs d'aquesta casa!»—c) tr. Nós volents gaudir la indempnitat del dit loch d'Artà, doc. a. 1353 (BSAL, xxii, 236). Las exempcions que dehen gaudir los religiosos, doc. a. 1744 (arx. St. Francesc de Ciutadella). Aquell que té possessions y béns materials, enhorabona que los gaudesca, Ignor. 38.
    Fon.: gəwðí (or., bal.); gawðí (occ.).
    Var. form.: galdir, gausir (ant.).
    Conjug.: segons el model partir.
    Etim.: pres del llatí gaudēre ‘alegrar-se’.