Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. gavarra
veure  2. gavarra
veure  3. gavarra
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. GAVARRA f., topon.
|| 1. Poblet de 200 habitants situat en la comarca del Cardener, en terreny muntanyós, a 10 km. de Solsona i a 12 d'Oliana.
|| 2. Riu de l'Alt Urgell, tributari del Segre (cf. Montoliu Noms fluv. 7).
|| 3. La Gavarra: partida rural situada a ponent de Tarragona.
|| 4. Coll de Sa Gavarra: puig dels voltants de Barcelona, anomenat en documents dels segles XI i XII. In collo de ipsa gavarra, doc. a. 1088 (ap. Balari Oríg. 190). De Muntgat entro al Castel de feels e de col de finestreles dentro al col de sa gauarra, Usatges, trad. segle XIII (Anuari IEC, i, 292).
|| 5. Les Gavarres: comarca muntanyosa situada entre l'Empordà i La Selva.
|| 6. Llin. existent a Salt, Ripollet, Barc., Sitges, Alins, Anya, Àreu, etc.
    Refr.

—«Quan trona a les Gavarres, la pluja a samalades».
    Fon.:
gəβárə (or.).
    Etim.:
preromana; el radical *gab-, segons Gauchat, devia significar ‘cretlla, tall’, i és abundant en la toponímia pirenenca (BDC, xvii, 66 i ss.); cal relacionar gavarra amb el basc gaparra ‘esbarzer’, d'on segurament ve el català gavarna i gavarrera. (Cf. Rohlfs Gasc. 15).

2. GAVARRA f.
Gavarrera. Li aparech en la guauarra, Ev. Palau.

3. GAVARRA f.
Barcassa; embarcació ampla i molt sòlida destinada principalment a transportar gent i mercaderies des de terra a un vaixell i viceversa; cast. gabarra.
    Fon.:
gəβárə (Barc.); gaβára (Val.).
    Etim.:
segurament pres del cast. gabarra. Sobre l'origen d'aquest mot opina Eguílaz Glos. 402 que no és aràbic, encara que figura ġabara en el diccionari àrab de Marcel i ġabarra en el de Beaussier; Eguílaz suggereix si es tractarà d'una metàtesi del llatí carabus que figura en Sant Isidor amb el significat de ‘petita embarcació de vímens coberta de cuiro cru’. Però el nostre col·laborador arabista Sr. Fernando Montilla indica que en àrab existeix l'arrel ‘abara que, entre altres significats, té el de ‘travessar un riu’, i d'ella procedeix el mot ‘abāra que en el dialecte vulgar de Síria significa ‘artefacte per a travessar un riu; pont; barca’.