Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  gener
veure  gèner
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

GENER (i dial. giner). m.
El primer mes de l'any; cast. enero. A la exida de Gener en l'any de M.CC.LXXVIII, Pere IV, Cròn. 414. Lo primer dia de giner, doc. a. 1270 (Capmany Mem. ii, 36). Del mes de giner any mil que corria, Passi cobles 152. No'ls plau caliu en lo Giner, Spill 593. Es troben també usades antigament les grafies janer i jener: Ell entrà en França en janer, Muntaner Cròn., c. 37. En lo primer dia del mes de jener, Pere IV, Cròn. 376.
Gener o Janer: llin. existent a Begur, Palamós, Sta. Cristina d'Aro, Borredà, Barc., Igualada, Avinyonet, Vilan. i G., Valls, Borges del C., Pobla de Montornés, Montblanc, Arboç, Ulldemolins, Anglesola, Agramunt, Aranyó, Mall., Men., etc. Hi ha la variant Giner abundant a la part meridional del territori de la nostra llengua, com Xerta, Vinaròs, Morella, Coves de Vinromà, Torreblanca, Val., Albuixec, Beniardà, Benifallim, Cocentaina, Alcoi, Dénia, Altea, Beniarrés, Al., Campello, Verger, Elx, etc. Existeix també la variant Genés o Janés (Barc., Al., etc.).
    Refr.
—a) «Aigua al gener, tot l'any va bé»; «Aigua de gener, cada gota val un diner»; «Brusquetes de gener, bon any mos ve»; «Si plou p'es gener, s'anyada sol anar bé» (Men.); «Gener amarat, mig any assegurat»; «La pluja de gener omple la bóta i el graner» (or.); «Aigua de gener umpl ses bótes i es graner» (Mall.); «Aigua de gener omple bótes i graner, i la pica d'oli també» (Conca de Barberà, Baix Ebre); «Pluja pel gener, blat a la sitja i vi al celler»; «Trons pel gener, desembarassa el graner»; «Trons de gener, pagès, estintola el graner» (Empordà); «Trons en giner, fica sitges al graner» (Benassal); «L'aigua del giner emprenya l'oliver» (Calasseit).—b) «Aigua de gener, poc blat al graner» (Morella); «Moltes pluges de gener, mala anyada solen fer» (Mall.).—c) «Gener eixut, tot l'any put» (Mall.); «Pel giner flors, pel maig dolors» (Tortosa).—d) «Gener mullat, bo pel camp i mal pel ramat».—e) «No hi ha bon gener que no deixi les basses plenes pel febrer».—f) «Gener abeurat, febrer gelat».—g) «Sembrat de giner no ompli el graner» (Altea); «De la flor de gener, ningú n'omple el graner»; «De flor de gener no n'umplen paner» (Mall., referint-se a la flor d'ametller o de favera).—h) «Dins es gener ja floreix s'ametler» (Mall.); «Si vols conèixer el gener, mira l'ametller» (or., occ.).—i) «En es gener, muda es darrer ametler» (Mall.).—j) «Si vols ceba de dobler, planta-la pel gener» (Mall.).—k) «Vinya per son menester, podada i cavada amb sa lluna de gener» (Men.).—l) «Pel gener, faves a fer» (Conca de Barberà); «Si vols tenir bon faver, fes-lo al gener» (Plana de Vic).—m) «Qui cull l'oliva abans de gener, deixa l'oli a l'oliver».—n) «Si glaça gaire en gener, vinga jaure i no fer re».—o) «Mes de gener, mes malfener» (Mall.).—p) «El girar de gener, fa l'home cavaller»: fa fruitar molt la terra (Art del pagès, 47).—q) «Per gener, a entrecavar començaré»; «P'es gener, es guaret començaré» (Manacor).—r) «Qui esveia de gener, esveia de franc» (Manacor).—s) «Cuc de gener umpl es graner» (Mall., Men.).—t) «Passat gener, lloga ton llogater; i si faena vol fer, no li planygues el diner» (Albaida, Altea).—u) «Mata el porc pel gener, si vols que es conservi bé» (Amades Astr. 223).—v) «Pel mes de gener, dóna la volta al galliner».—x) «En giner, ous en lo paller» (Val.); «Pel gener, els ous a diner» (Empordà); «Polles de gener, ponen en es paner» (Mall.); «Polls de gener, cada ploma val un diner» (Cat.); «Al giner, la gallina al seu lloquer» (Cast.).—y) «Quan els gats miolen pel gener, senyal que busquen cover» (Gomis Zool. 116).—z) «De giner, ni ovella ni corder» (val.).—aa) «Al gener, cada ovella amb son corder; si no a la tripa, al braguer».—bb) «Gat miolador, gener a la porta» (Penedès).—cc) «Pel gener nascuda, prou serà moguda»: es diu de femelles, tant animals com persones (Empordà).—dd) «Mentres el gener passa, deixa la caça».—ee) «En giner i en febrer no hi ha cap gos coniller» (Alcoi); «Pel mes de gener, ni gànguil ni llebrer, ni falcó perdiguer».—ff) «Pel gener, els tords dins el paner».—gg) «En gener i febrer, no facis esquer» (St. Feliu de G.); «Pel gener, les xarxes a joguiner» (Port de la Selva); «Pel gener, ses xarxes a's galliner» (Cadequers).—hh) «En giner, la palla en lo paller» (val.).—ii) «Qui ni pa ni oli té, passa un mal gener» (Morella).—jj) «Gener, fred o temperat, passa'l ben arropat»; «Els sants de gener porten capa i barret»; «Pel gener, catarro, mocs i caliver»; «Refredats de gener, no els cura el vinader, però sí el caliver».—kk) «Pel gener, hi perd el metge i guanya el fosser»; «Tos de gener alegra el fosser»; «Febres de gener, guanys del fosser».—ll) «Pel gener, les llevadores fan el setmaner».—mm) «Partera de gener, ni hereu ni cabaler».—nn) «Matiner de gener, gastador d'oli».—oo) «Lluna de gener, l'amor prevé».—pp) «El mes de gener és com el bon cavaller»: vol dir que no sol esser variable; que tal com comença, acaba.—qq) «La neu de gener s'hi asseu com un cavaller».—rr) «Si comença pel gener, quasi dura un mes sencer» (Vic).—ss) «Gener fa el pecat, i març és l'acusat»; «Mes de gener, mes de geler» (La Granadella); «Gener, va gelar sa mare en lo llavaner» (Cast.); «En giner, tin encès lo braser» (Val.); «En giner, tanca la porta i encén el braser» (Cast.); «En giner, no es trau el morro al carrer» (Callosa); «P'es gener, dins sa cuina estic bé» (Mall.); «P'es gener, es berenar dins es celler» (Mall.); «P'es gener, me pos darrera es claper» (Manacor).—tt) «Qui té bon giner, passa mal febrer» (Olocau); «De geners n'hi ha hagut molts de bons; de febrers, no gaires».—uu) «La calor d'En Ramis, que suava de gener» (Mall., Men.), o «que al gener es ventava el cul» (Cat.): es diu referint-se a algú que diu que té calor durant l'hivern.—vv) «Un bon gener du dos mesos endarrer».—xx) «Si al gener la gavina va per l'horta, fes foc i tanca la porta» (Vinaròs).—yy) «Si el mussol canta en gener, un altre hivern ve» (Segrià).
Les calmes del gener o ses seques d'es gener (Mall.): sèrie de dies de calma en el mar, que sol haver-hi cada any dins el gener. Aquells dies que solen reinar les calmes de janer, tan temperats y hermosos, Penya Mos. iii, 183.
    Fon.:
ʒəné, ʤəné (pir-or., or., bal.); genέ (Esterri, Isavarri); ʤiné (Andorra, Torre de C., Pobla de S., Urgell, Fraga, Ll., Les Garrigues, Camp de Tarr., Gandesa, Tortosa, Vinaròs, Morella, Benassal); ʤinéɾ (Sueca, Cullera, Benigànim, Ador, Pego, Patró, Alcoi, Alacant); ʤinέɾ (Benidorm, Campello); ʧinέ (Benavarre); ʧinéɾ (Val., Gandia); ʤané (Alguer).
    Etim.:
del llatí januariu, o millor de la variant llatina vulgar genuariu, nom del mes que venia després del december.

GÈNER m.:
V. gènere.