DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

GENERACIÓ f.
|| 1. Acte i efecte de generar; cast. generación. Lo firmament si bé no reebie generació ni corrupció, Llull Cont. 196, 7. Açò mateix se segueix de la generació dels hòmens, de les bèsties e de les aus, Llull Gentil 25. Es aiustada a la matèria primera en lo instant de la generació del home, Egidi Romà, ll. i, pt. 1a, c. 11. a) teol. Acte de generar el Pare la segona persona de la Trinitat. La vostra paternitat la qual és infinida en si metexa e en la jeneració que fa al fill e en la processió que dóna al Sant Esperit, Llull Cont. 319, 11.
|| 2. Descendència; sèrie d'individus procedents en línia recta d'un altre; cast. generación, descendencia. Que fóssem rey de Nauarra nós... e nostra generació per tots temps, Jaume I, Cròn. 144. Cascuna d'aquestes dos regines... hagueren gran generació de fills e de filles, Muntaner Cròn., c. 6. Yo pos-te la corona de Sicília... e te'n fas rey e senyor e a tes generacions, ibid., c. 33. Lo últim dels germans tingué una insigne generació, Lacavalleria Gazoph.
|| 3. Raça, conjunt d'individus d'un mateix origen; cast. raza. Aquesta fenna de la nostra generació pres carn e ua a les altres gentz, Hom. Org. 8. Tracta de la venguda dels carteginesos a Spanya e d'altres generacions, Boades Feyts 5. Delir de la terra la generació dels vivents, Alegre Transf. 5. a) Generació de sarment: el vi (traducció literal del genimine vitis de l'Evangeli). No beuré d'ací auant de aquesta generació de serment, Gerson Passio, c. 4.
|| 4. Conjunt dels qui descendint d'algú n'estan igualment allunyats; conjunt dels vivents en una mateixa època, en un mateix període de temps (generalment comprensiu d'una trentena d'anys); cast. generación. En la quarta generació finirà ton regne, Pere IV, Cròn. 323. La memòria dels quals immortal restarà en totes les generacions presents e sdevenidores, Villena Vita Chr., c. 4. Registra los nous símbols de les generacions, Costa Trad. fant. 109. Havia de produir admiració a les generacions futures, Rosselló Many. 183. No acusarien repapieses de la vellor en mig de la generació nova?, Ruyra Parada 6.
|| 5. Multitud de gent; cast. gentío. Molta generació se era ajustada en dita Seu, Comes Assany. 408. Fé seure demunt s'herba aquella generació, Ignor. 38. Que may sia stada vista tanta generació en una jornada dins la Seu, doc. a. 1461 (Col. Bof. vii, 32).
    Fon.: ʒənəɾəsió (Barc., Palma); ʧeneɾasió (Val.).
    Etim.: pres del llatí genĕratiōne, mat. sign.