DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

GENTILESA (i ant. i dial. gentilea). f.: cast. gentileza.
|| 1. Qualitat de gentil. a) Noblesa, altesa de llinatge o d'origen. Degú no pot esser salvat en la glòria de paradís per molta sciència que haja ni bellea ni gentilea ni per bé que sie rich, Sermons SVF, i, 236. La mia condició és de gentilesa, per bé que no sia príncep ni gran senyor, Tirant, c. 286. Solament vinga | de gran linatge, | almenys paratge | o gentilea, Spill 491. De fer tot ço que Gentilea mana, Ausiàs March, vii.—b) Conjunt de persones nobles. De Jafet... són descendents tots los grans senyors... e tota la gentilesa e totes les altres gents, Tomic Hist. 9. Anà-y lo dit rey, e ab ell barons, nobles e gran gent de gentilesa de Aragó, Turell Recort 118.
|| 3. Gràcia exquisida; cortesia atenta. Lo que per rahó e ab molta gentilea vos éreu obligada sots promesa de fe, Tirant, c. 195. Pregar per gentilesa: (ant.) suplicar una cosa invocant la gràcia i cortesia del qui l'ha de concedir. Caualler, dix l'emperador, prec-vos per vostra gentilesa que no vullats fer novitat neguna, Tirant, c. 11. Donzella, yo us prec per gentilesa vos arregleu en vostre parlar, Tirant, c. 68. Vostra gentilesa: fórmula antiga de tractament. Aiudar a sosteniment e socors de vostres persones e gentileses, Flos medic. 160.
|| 4. Bellesa, agradosia de veure o de contemplar. Oblidades dels afaits de lur gentilesa, se batian la cara y los pits, Alegre Transf. 70. A tanta gentilesa | mon ull no s'hi avesa, Colom Juven. 46.
|| 5. Acció o paraula gentil. La qual és una de les gentileses e nobleses que om deu saber, Flos medic. 194. Sentia el remoretjar suau de les gentileses, Ruiz Poes. 83.
    Fon.: ʒəntilέzə (or.); ʤentilézɛ (occ.); ʒəntilə́zə (mall.); ʤentiléa, ʧentiléa (val.).