DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

GEP m.: cast. jiba, joroba.
|| 1. Protuberància a l'esquena o al pit, produïda per una desviació de la columna vertebral o de l'estèrnum. Se desordona contra córs natural axí com gep sobròs o sordea o ceguetat, Llull Cont. 218, 7. Lo gep desperenta denant e detràs e fa menysprear la persona qui és axí geperuda, Genebreda Cons. 118.
|| 2. En certs animals, com el camell, protuberància dorsal produïda per un dipòsit adipós. Damunt els geps de les cavalcadures, Alcover Poem. Bíbl. 41.
|| 3. fig. Cosa carregosa. «No li han carregat mal gep!» Especialment: a) Deute (Empordà, Ribera d'Ebre, Maestrat). «Tinc massa geps»: massa deutes.
|| 4. pl. Joc de nois en què el qui pot agafar la pilota, la llença a l'esquena dels altres que fugen, i cada un d'aquests procura recollir-la d'en terra i tirar-la altra vegada a l'esquena dels altres (or., occ.). Llansant-nos entre cap y coll, a tall de geps, lo primer trasto que'ns venia a mà, Pons Colla 14.
    Loc.—a) No haver acalat mai es gep: no haver hagut de treballar mai (Mall.).—b) Dur el gep a l'esquena, d'una cosa: sofrir-ne les conseqüències. Jo les assegur que en duran per molt de temps es gep a s'esquena, Alcover Cont. 304.—c) Mirar-se el seu gep: considerar els propis defectes.
    Refr.—a) «Cap geperut veu el seu gep»: vol dir que ningú sol veure els propis defectes.—b) «Tots veuen el gep dels altres i no veuen el seu»; «Ses dones de Sineu veuen es gep d'ets altres i no veuen es seu» (Mall.): es diu pels qui critiquen els defectes d'altri i no consideren els propis.
    Fon.: ʒép, ʤép (or., occ., bal.); ʤέp (Pobla de S.).
    Sinòn.: gepa.
    Etim.: del llatí gĭbbu, mat. sign. || 1.