DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. GERD m.
Fruit de la gerdera (pir-or., or., occ.); cast. frambuesa. Cada gerd era un carboncle, cada maduixa un robí, Canigó vi. Omplint de gers [sic] y mores los arganells, Genís Julita 25.
    Fon.: ʤέɾt (Conflent, Ripollès, Plana de Vic, Montseny, Torre de C., Boí, Tremp).
    Etim.: desconeguda. Meyer-Lübke REW 5696 refusa amb raó l'ètim celsus proposat per Baist.

2. GERD, GERDA
|| 1. adj. Tendre i fresc; cast. fresco. a) Aplicat a plantes o a camps. Eix brot florit de gerda tarongina, Canigó ix. Les poch abans tan gerdes mates dels trumferars, Oller Pil. 180. Arbres tornats de gerda brancalada, Guimerà Jes. Naz. 112. La rosada fa l'herba gerda, Riber Geòrg. 77. Una petita vall, gerda, florida y riallera, Genís Narr.—b) Aplicat a l'aire i a la nit (ús característic de J. Carner). Quan, en l'aire tot gerd de primavera, Carner Lluna 113. Cavalco en la nit gerda que regala per tot benignitat, ibid. 164.—c) fig. Aplicat a persones. Tinch lo cor tan jove y tan gert com aquell dia, Collell Flor. xi.
|| 2. m. Florer; gerro de tenir flors (pir-or.). Qui, dins lo que era una establia, | vos refà el gert, o satalia, Jampy Lliris 57.
    Fon.: ʤέɾt (or., occ.).
    Etim.: desconeguda (V. gerd, art. 1).