Diccionari Catalŗ-Valenciŗ-BalearB
Cerca inici
endarrereendavantcerca
Introducciů al DiccionariBibliografiaExplicaciů de les Abreviatures
veure germen
DIEC2DDLCCTILCBDLEXSinÚnimsCITTERMCAT

GERMEN o GERME m.: cast. germen.
|| 1. Petita massa de substŗncia vivent que pot originar, desenvolupant-se, un animal, una planta, un Úrgan. DestrohŪ tota la contrada e tots los habitans de les ciutats e los gŤrmens de la terra, Eximenis Lux. 21.
|| 2. fig. AllÚ que desenvolupant-se pot donar origen a una cosa. Pareixia covar pel můn el germe d'un amorůs misteri, Costa Trad. 183. I la sang del primer crim, | germe de la humana guerra, Alcover Poem. BŪbl. 14. Les que avuy se descoloren | y marcides se desfan, | les flors en germe atresoren | que en altres segles vindran, Oliver Obres, i, 143.
††††Fon.:
ʒťɾmen (Barc., Palma); ʧťɾmen (Val.).
††††Etim.:
pres del llatŪ germen, mat. sign.