DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. GINY (ant. geny i gin). m.
|| 1. Agudesa d'enteniment; aptesa per a trobar els mitjans d'aconseguir o executar les coses; cast. ingenio. E nós dixem-li: En Guillem, més val giny que força, Jaume I, Cròn. 43. Tirant... és molt destre en les armes e més té giny que no força, Tirant, c. 65. Tots confiam tant de la discreció e bon giny vostre, Villena Vita Chr., c. 140.
|| 2. Recurs o mitjà suggerit per l'agudesa de l'enteniment per a aconseguir o executar una cosa; cast. traza, maña. Car giny ne remey dar no y sé, Martí Garcia (Cançon. Univ. 220). Car sos mals ginys m'an portat en tal punt, Ausiàs March ix. Creu que sos ginys l'an de béns prosperat, ibid. xxxi. Y li resten mil ginys y destrea, Viudes donz. 120. Per sa inducció e giny agués de ser guiat e conduhit com a minyó a fer coses no lícites, doc. a. 1494 (Archivo, vii, 127).
|| 3. Màquina, i especialment: a) Màquina de guerra; cast. ingenio, máquina. Ne combatre ab gins, ab fenèuol, gosza ne gata, Usatges trad. segle XIII (Anuari IEC, i, 297). E miràuem los genys con tirauen, Jaume I, Cròn. 73. Que uejam en qual loch posarem los genys, ibid. 193. Mentre fèyem appareylar los geyns, ibid. 461. Un rey tenia assetjat un castell al qual fehia trer molts de ginys, e en aquel castell hauia un giny qui treya a la host del rey, Llull Felix, pt. iv, c. 5. Foren ordenats quatre gins ho brigoles de dues caixes, Pere IV, Cròn. 343. Serà aterrat per pedra de giny, Genebreda Cons. 33. Axí com venia la pedra del geny que tenie assetjada la ciutat, Quar. 1413, pàg. 92. Ab un giny lo volia lançar perque isqués a recebir los embaxadors, Tirant, c. 14. Maestre de ginys: (ant.) enginyer, constructor de màquines de guerra. (Cf. doc. a. 1369, ap. Col. Bof. xii, 145).—b) Poalanca, màquina per a treure aigua d'un pou sense corriola (Granadella); cast. cigüeña.—c) Premsa de biga per a olives (Priorat, Ascó, Gandesa, Bot, Tortosa, Vinaròs).
|| 4. Gest, moviment del braç o d'altre membre (Reus). «Vaig fer un giny i em vaig fer mal al braç».
    Fon.: ʒíɲ (or., bal.); ʤiɲ (occ.).
    Sinòn.: enginy, ingeni.
    Etim.: del llatí gĕnĭum, mat. sign. || 1.

2. GINY m.
Roba de cotó gruixadet que servia per a fer copinyats, calçons d'home, gipons, etc. (Mall.). N'hi havia de dues classes: retxat de blau i cel, i retxat de blau i color de canyella. Un gipó de giny negre, doc. a. 1829 (arx. de Montblanc). Si ets teixidor... omplir tot el saló de pesses... y llistes, y ginys, y rams de tots colors hi duràs, Penya Poes. 76.
    Fon.: ʒíɲ (mall.).

3. GINY m., vulgarisme:
Zinc (Àreu, Mall.).
    Etim.: de zinc, deformat per analogia o etimologia popular de giny art. 1.