DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. GIR m. ant.
|| 1. Cercle, volta; cast. círculo, vuelta. Oh virtut gran, qui per los amples girs | comencé io, Febrer Inf. x, 4. Fins en aquest gir de lluna de juliol, doc. a. 1592 (RLR, lvi, 446).
|| 2. En gir: al voltant; cast. alrededor. La terra... a la qual va en gir lo fermament e lo sol e la luna, Llull Doctr. Puer. 98, 2. Les letres que seran en gir del florí sien les seguents, doc. a. 1388 (Botet Mon. iii, 353). Tanta gent te sta en gir, Serra Gèn. 175. En aquel loch qui al dit senyor plaurà dins dues legues en gir del dit loch de Çavellà, doc. a. 1425 (arx. parr. de Savellà). Fer anar el cap en gir: fer rodar el cap. Ffets-los anar lo cap en gir, Am. f. conf. 511. (Vegi's més documentació i la classificació dels usos d'aquesta locució en l'article engir, que és la forma adoptada en l'ortografia moderna).
    Etim.: del gr.-llatí gyru, ‘cercle, volta’.

2. GIR m.: cast. giro.
|| 1. Frase, en quant als mots que hi entren i a la manera com estan ordenats i enllaçats.
|| 2. Acte de girar de canviar de direcció. «Aquests dies la política ha pres un altre gir».
|| 3. Acte de girar una lletra, taló o altre efecte de comerç. Escriviu-li per cada passatge... e dau-li avís que aveu fet del gir, doc. a. 1505 (BSAL, x, 302).
|| 4. Moviment de cabals mitjançant lliurament, transaccions, etc.; moviment comercial en general. «En aquesta casa hi ha molt de gir».
    Fon.: ʒíɾ (Barc., Mall.); ʧíɾ (Val.). En l'ús quotidià predomina la forma castellana giro (ʒíɾu, Barc.; ʧíɾo, Val.; ʒíɾo, Palma).
    Etim.: derivat postverbal de girar, i més aviat pres del cast. giro.