DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

GIRADA f.
|| 1. Acte i efecte de girar; cast. vuelta. Y a's cap d'amunt s'estrellan si no estan alerta a sa girada, Ignor. 11. a) Girada de peu: acte de tòrcer-se un peu; cast. torcedura.—b) En el joc de cartes, acte de descobrir la que ha d'esser trumfo; cast. voltereta.—c) Canvi de direcció o de manera d'esser, d'obrar, etc. «El temps ha fet una girada; crec que plourà».—d) Vinclament del tall dels ganivets (Empordà); cast. torcedura.—e) Gir (de diners, d'efectes comercials). Quant lo acreador no ha fet la cessió y girada del crèdit que tenia en dita Taula y Banch, doc. a. 1673 (Geogr. Barc. 732).—f) Gira (de capa, de llençol) (Ribera d'Ebre, Maestrat, Val.); cast. vuelta. Aquella capa... de coll alt, sense esclavina ni girades, Salvador FB 18.
|| 2. Lloc on canvia de direcció un camí, carrer, curs d'aigua, etc.; cast. vuelta. Per una girada se pert a vagades lo viatge, Conex. spic. 92. Camí ple de girades, camí de moltes girades: Multis flexibus tortuosum iter, Lacavalleria Gazoph. El camí feya una girada seca, Penya Mos. iii, 168. La drapayre tenia el cau un xich més enllà, a la mateixa girada, Pons Auca 10. Especialment: a) Part d'un camp que ha de llaurar-se de través perquè la rella no ha pogut llaurar-la de dret.—b) Itinerari o direcció que el pastor ha de donar al ramat per a menar-lo a pasturar, segons els dies i els llocs (Cerdanya, Garrotxa, Alt Empordà). Donar la girada al ramat: fer-lo prendre per allà on convé que pasturi. «Com aquest pastor és novell, no té apreses les girades». Pastoret, lo bon pastor, ne vols sonar una tonada? | —No per cert, Mare de Déu, que en tinc sola la ramada. | —No la tens soleta, no, que la tens ben vigilada, | que n'hi tens trenta-nou àngels que t'hi donen la girada, | la girada de l'Urgell, de l'Urgell fins a muntanya, cançó pop. (ap. Pelay Cans. iv, 210).—c) Estallador, obertura per on s'encamina l'aigua als diferents erols d'un hort; cast. torno.—d) fig. Vocació, inclinació (Centelles). «El noi estudia per capellà i no li he volgut trencar la girada» (Aguiló Dicc.).
    Loc.
—Trencar-se la girada a les ovelles: no poder aquestes iniciar el fluxe de la llet després del part (Pirineus). Altres que estan flaques que han passat alguna malura, migranyada o s'els ha trencat la girada, Catllar, 28 maig 1921.
    Refr.
—«Qui no es torba a ses girades, li reten ses llaurades» (Mall.).
    Fon.: ʒiɾáðə (pir-or., or., bal.); ʤiɾáðɛ, ʤiɾáða (occ.); ʤiɾá, ʧiɾá (val.).
    Intens.: giradeta, giradassa, giradota.