DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

GIRAR v.: cast. girar, volver.
I. intr.
|| 1. Moure's com una roda al voltant del seu eix; moure's circularment o espiralment al voltant del seu eix. Sots la scura nit gira per a mirar a Otis, Alegre Transf. 41. I en terra gira l'ombra dels innocents suspesos, Alcover Poem. Bíbl. 73. Seguim, passem, girem, voltem, Ruyra Parada 19. a) fig. La conversa va girar sobre la seva eretat, Massó Croq. 73.
|| 2. Deixar la direcció que hom seguia per agafar-ne una altra. Que volenters giraren si gosassen, Muntaner Cròn., c. 55. Volien envestir, giren e fugen, Pere IV, Cròn. 397. Encontinent girà e tornàssen a València, ibid. 72. Girar en rodó o girar en coa: fer una volta completa, prenent la direcció diametralment oposada a la que es seguia abans. Perque ella giri en redó y estoji lo que antes era prenda d'aliansa, Maura Aygof. 153.
II. tr.
|| 1. Fer donar voltes; fer rodar. O sènyer Déus... qui gires e mous los cels, Genebreda Cons. 46. Lo cauall... girau-lo e contornau-lo a totes parts, Dieç Menesc. ii, 8 vo. a) refl. Donar voltes, rodar. Gall de ferro en una teulada que's gira a tots vents, Lacavalleria Gazoph.
|| 2. Fer donar una volta posant baix allò que estava dalt o posant darrera el que estava davant, o viceversa. Sa padrina y ses veynades el contemplan, el giran y el manyuclan, Ignor. 13. Vaig girar el pom amb la major suavitat, Ruyra Parada 20. Girar el carro: trabucar-lo, fer-lo posar amb la part de dalt davall. Girar la llengua: moure-la d'una manera determinada (per a dir una cosa en tal o tal forma). Hi no sé per hon començe los títols | ni gire la lengua, Proc. olives 1648. Casi ningú gira sa llengo a dir-mos vocemercè, Roq. 39. Especialment: a) Alçar i deixar caure amb pales o forques la batuda, damunt l'era, perquè es bati millor.—b) Remoure la terra conradissa passant-hi la rella. En algunes regions es diu girar la primera llaurada d'un camp (Xàtiva, Gandia, Mall., Men.); en altres regions es dóna aquell nom a la segona llaurada (Olot, Tortosa, Val., Altea, Eiv.). A Llucmajor es diu girar a l'operació de donar la quarta llaurada de través per estufar millor la terra. Si llevàsseu s'oreya de s'arada... no rompríau tantes oreyes en sos batuts que feys pegar a s'arada quant girau, y l'amo cuhiria més blat, Ignor. 39.—c) Invertir les cartes d'un joc per destapar-ne una.—d) Remoure allò que es cou, i principalment el que es fregeix, posant davall allò que estava damunt dins la paella o altre recipient, perquè es cogui d'una manera igual i regular. E quan són rullats de la una part, gire'ls de l'altra, Flos medic. 241 vo. Gira-les de tant en quant, y en esser cuytes posa-los canyella, Ignor. 66. Girar una truita, les patates, etc.—e) Girar el ventrell o els budells: produir una impressió de gran fàstic. Aquexes mansballetes mos han girat es ventrey, Roq. 36.—f) Girar un vestit, una mitja, etc.: fer que la cara que abans era interior passi a esser exterior, i viceversa.—g) Girar les coses: prendre-les o dir-les en sentit diferent del vertader.—h) Girar una frase: canviar-ne l'ordenació dels mots.—i) Girar el cervell o el seny: fer perdre l'enteniment.
|| 3. Canviar de posició, tòrcer una cosa; cast. volver, torcer. «Girar el tall» a un ganivet, a una eina: tòrcer-li el tall. «Girar les dents» a una serra: entrescar-les, posar-les obliquament en relació a l'eix longitudinal de la fulla. La roja barretina damunt del front girada, Cases A., Poes. 97. Girar els fulls d'un llibre: anar-los passant per llegir, per mirar, etc., fullejar. Lo diable girà totes les cartes del libre, Eximplis, i, 80. Girar els ulls en blanc: moure'ls posant les ninetes envers un costat o cap amunt.
|| 4. Posar en altra direcció de la que es tenia; dirigir vers un lloc, una persona o cosa determinada; cast. volver. Girar el cap: moure el cap dirigint la cara a enrera o a un costat, a un lloc, a una cosa. Girar l'esquena: posar-se amb l'esquena en direcció a alguna cosa o persona;—fig., prescindir-ne, fer acció de no conèixer o de no voler atendre a algú. Girar els ulls, o la vista, a algú, a alguna cosa: mirar, dirigir la mirada en aquella direcció. Lo sarray girà-li les costes e fugí, Jaume I, Cròn. 311. Giraren les testes los moros, ibid. 98. Tindrem girada la cara devers vosaltres, Muntaner Cròn., c. 76. Perque no puga girar les spatles al peccador, Eximenis Conf. 28. Escolta'm donchs tu e gira'm la vista, Passi Cobles 63. Lo preuere pres lo missal e girà'l enuers lo rey, Tirant, c. 99. Girar la esquena a l'enemich: fugir, Lacavalleria Gazoph. Girar la esquena a algú, desamparar a algú, ibid. Les esglésies solen estar girades an es ponent, Alcover Cont. 150. Hontsevulla girem nostra mirada, Salvà Poes. 19. Girar l'esquena: fig., anar-se'n, absentar-se. Girar la cara a algú: girar la cara a l'altra banda, fer de no veure'l, negar-li la salutació.
|| 5. refl. Donar mitja volta, amb tot el cos o amb part d'ell, per canviar de direcció, per veure el que hi ha darrera, per contestar al qui ens crida, etc.; cast. volverse. Si dieu «jas» a hòmens sorts, tantost se giren, Turmeda Amon. Yo, cobejant-la veure, giré'm detràs, Metge Somni iii. ¿Deus haver mudat de nom, que no't giris quan te cridan?, Pons Auca 217. Després d'un sermó ben llarg d'ella, se li va girar d'esquena, Ruyra Parada 16. Especialment: a) Posar la cara en direcció a algú per parlar-li, per escoltar-lo, etc. Mossenyer En Phalip girà's a son frare Carles e dix, Muntaner Cròn., c. 121. Aprés se girà Tirant deuers los cauallers, Tirant, c. 68.—b) fig. Dedicar-se, aplicar-se; posar atenció, afecció, etc., a una cosa determinada. L'ànima qui no pot pus tenir en lo cors en actu la oració, e hom se gira a altra cosa a membrar e a entendre e a voler, Llull Cont. 316, 28. Los hòmens... lexen lo ben qui és vertader e perfet..., e convertexen-se e giren-se al ben fals e imperfet, Genebreda Cons. 137. Girí'm a Déu | ab continència | de paciència, Spill 4854.—c) fig. Concórrer, anar (a un lloc determinat). «He estat deu dies sense girar-me a ca mon pare» (=sense presentar-m'hi, sense anar-lo a veure). Perquè s'hi ha girada tanta patulea que ja no miran res si son a casa esterna, Ignor. 27.
|| 6. Fer passar d'un estat o manera d'esser a un altre; refl., Passar d'un estat o manera a un altre; cast. volver, convertir. D'on ve... que axí me son girada de bon estament en maluat estament?, Llull Felix, pt. i, c. 7. Feu-lo ociure als seus cauallers, e la amistat li girà en crueltat, Genebreda Cons. 123. Mos goigs se giren en tristors, Dança mort. a) especialment, Traduir, passar d'un idioma a un altre. Com la dita hystòria... en lengua anglesa..., sia stat grat volerme pregar que la giràs en lengua portoguesa, Tirant, proemi.—b) intr. o refl. Fer mudança la lluna, passant de nova a vella o viceversa; cast. hacer el cuarto. Lo dia e la ora que la luna se deu ara girar, doc. a. 1380 (Rubió Docs. cult. ii, 223). Segons aquell any la luna 's girà, Passi cobles 124.
|| 7. Canviar la direcció en què era impulsada o moguda una cosa; cast. girar, volver. Partí la nau... girantse primerament en Serdenya, doc. a. 1394 (Ardits, i, 44). Giraren les querenes vers la terra, Pere IV, Cròn. 343. Que us plàcia lexar girar e passar de present la dita aygua de la ciutat per la dita cèquia noua, Codi Çagarriga 224. L'aladre gire, | torne al camí | d'on m'apartí, Spill 7584. a) fig., referint-se a pensaments, sentiments o altres coses immaterials. Per la virtut de vostres paraules girada m'avets de mon enteniment, Llull Blanq. 6. Negun hom no'm poch girar de dreta justícia, Genebreda Cons. 37. Girar qualcú per diners: fer-li mudar l'opinió o la intenció subornant-lo. Bastaixos o vils hòmens que hom pogués girar per diners, Consolat, c. 111. Girar-se contra algú, o a favor d'algú: posar-se a actuar en contra o en favor. E giraren-se les gents de la terra contra ell e ocieren-lo, Serra Gèn. 127.—b) Girar-se vent: moure's vent. Se girà vent fort de tremuntana, López Rel. 51. Quin grísol s'és girat!, Ruyra Parada 59. Girar-se feina: sobrevenir-ne, envestir-nos una feinada. «Se m'ha girat molta feina, no sé si podré donar-hi abast». Girar-se les malalties, la mala sort, damunt algú: envestir-lo, sobrevenir-li les malures o dissorts. I doncs, què té, pobra donya Mercè?—exclamà alarmada la Madrona.—No sabem lo que se li ha girat, Oller Pap. xiv.
|| 8. Expedir (lliuraments, ordres de pagament, cabals); cast. girar. Fiu cessió an Bosch... de VII liures sobre la ciutat, les quals VII liures... fem-les girar an Bosch, doc. a. 1441 (Rev. Cat. iii, 43). Los censals que 'ns ha girats lo S. mo. Pere Callar, doc. a. 1537 (BSAL, x, 47). No li deixin despendre que primer no hagi girat lo deute, Rúbr. Bruniquer, v, 85. «Girar una lletra de canvi»; «Girar l'import d'una compra»; etc.
    Loc.—a) Girar cua, o girar en coa (o cap en coa): anar-se'n sobtadament.—b) No poder-se girar, o No saber per on girar-se: estar perplex sense saber com donar abast a la feina, o com atendre a les despeses, o com sortir de les dificultats.—c) No ens girarem darrera, o No ens haurem girat...: es diu per indicar la gran rapidesa amb què ocorre una cosa, que no dóna temps ni de girar-se. Gens no's manen | per llurs jurats; | no's són girats, | ja'ls fan bef baf, Spill 7477. Mes de juny (no mos girarem derrera y ja hi serem), Roq. 21.—d) Girar algú com una mitja: fer-lo canviar radicalment de manera d'esser o de pensar. La nena... no sé el que li passa, se m'ha girat com una mitja, Víct. Cat., Mare Bal. 32.—e) Girar-se la truita, o Girar-se la garba: canviar completament la situació, especialment referint-se a partits o situacions col·lectives. «El dia que es giri la truita, tots els qui ara comanden aniran a la presó».—f) Girar full: posar-se a considerar una cosa sota un aspecte diferent; canviar de manera de veure un assumpte.—g) Girar-se la casaca o la camisa: passar-se al partit oposat.—h) Girar-se cap allà on ve el vent: passar-se al partit que guanya.—i) En un girar d'ulls: en un moment.—j) Girar-se a qualcú el Sant d'esquena: canviar-se-li la sort, sobrevenir-li la desgràcia.—l) Que gira que tomba: amb alternatives de diferents coses.—m) Per un gira'm aquest ase: per un motiu insignificant.
    Refr.—a) «Ja que no es pot girar contra el ruc, es gira contra l'albarda»: es diu referint-se a un qui descarrega la seva ira damunt un innocent per impossibilitat o por de venjar-se del vertader culpable.—b) «En un dia gira el món, i la dona en un segon»: al·ludeix a la pretesa volubilitat de les dones.
    Fon.: ʒiɾá (pir-or., or., bal.); ʤiɾá (occ., alg.); ʤiɾáɾ (Cast., Al.); ʧiɾáɾ (Val.).
    Etim.: del llatí gyrare, ‘donar voltes’.