DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

GLOPADA f.
|| 1. Quantitat de líquid que cap dins la boca, o que es sorbeix d'una vegada; cast. sorbo, trago. Begué d'una glopada la cervesa, Oller Vilaniu, 229 (ap. Balari Dicc.). Si 'm vol pendre sa glopada mentres jo bech, Roq. 7.
|| 2. Porció de líquid o d'altra cosa que es llença d'una vegada per la boca; cast. bocanada, buche. «Treure una glopada de sang». Encengué 'l cigarro, llensà una glopada de fum y tornà a sa meditació, Bosch de la T. Recorts, 260 (Balari Dicc.).
|| 3. fig. Porció o conjunt de persones, de coses, que surt o entra d'un cop i amb intermitències; cast. bocanada. A glopadas anà espargint-se la gent per la sala cafè, Oller Vilaniu, 159 (ap. Balari Dicc.). No envia a grans glopades | els àulics que li donen el bon dia, Riber Geòrg. 56. Lo tren emprengué sa fexuga marxa, aumentant de velocitat en mitg de glopadas de fum y vapor, Bosch de la Trinxeria, De ma cullita, 5 (ap. Balari Dicc.). Especialment: a) Cop de vent acompanyat d'un ram d'aigua; xàfec (val.); cast. chaparrón, turbión.—b) Bufada de vent; cast. ráfaga.
|| 4. Desigualtat en la presentació del jute en sortir de la carda en gros (Pons Ind. text.).
    Fon.: glupáðə (pir-or., or., Sóller, men., eiv.); glopáðɛ (occ.); glopá (val.); glopáðə (mall.).
    Intens.: glopadeta, glopadota, glopadassa.
    Etim.: derivat de glop.