DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

GLORIÓS, -OSA adj.
|| 1. Que gaudeix de glòria, o que és digne de glòria; cast. glorioso. No has conegut aquest senyor tan honrable, tan gloriós, digne de tants honraments, Llull Gentil 58. Passà de la present vida en l'altre... lo senyor rey don Johan de gloriosa memòria, Ardits, iii, 6 (a. 1479). De tots hauia obtesa victòria gloriosa, Tirant, c. 2. Aquesta acció farà gloriosa vostra memòria, Lacavalleria Gazoph. En gloriós combat l'àngel va vèncer, Alcover Poem. Bíbl. 42. El misteri gloriós de la Santa Eucaristia, Riber Sol ixent 21. Especialment: a) Benaventurat en la glòria celestial. S'aplica com a títol dels sants. Lo dia del gloriós sant Sebastià, doc. a. 1726 (Hist. Sóller, i, 152).
|| 2. ant. Ple de goig; cast. gozoso. Una volta era gloriós pensant aquella senyora era desliure de mals, Paris e Viana 21. Enterràrem Fedra i la seva ombra l'endemà, un dia glórios, Espriu Lab. 162.
|| 3. (dialectal) Molt ingenu, un poc curt d'enteniment (Artà); cast. bendito.
|| 4. Les glorioses: les dotze del migdia (Manresa). A l'Empordà en diuen les piadoses, i ambdós noms semblen haver-se originat del toc d'Avemaria que es fa a aquella hora.
|| 5. Els Gloriosos: nom d'una confraria de la ciutat de València que cuida de donar esplendor al toc del Dissabte de Glòria, disparant traques, llençant coloms, etc.
    Fon.: gluɾiós (or., men., eiv.); gloɾiós (occ., val., mall.).
    Intens. superl.: gloriosíssim, -íssima.
    Etim.: pres del llatí gloriōsu, mat. sign. 1.