DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

GLOT, GLOTA adj.
Golut; que menja molt, amb avidesa; cast. glotón. L'ome enfrú e glot va a la taula molt diligent, Llull Cont. 135. Veus l'om glot e devorador, Evang. Palau. Les dones totes | sabs que són glotes | més que la mar, Spill 12385. Despenent en cosas glotas e inlícites usava la tua nova dona la magnificència, Corbatxo 63. a) fig. La voluntat sua glota del or, Febrer Purg. xx, 105. De vanaglòria fóra glot, | furtant sentència o mot | d'aquells primés, Ausiàs March, cxxvii.
    Etim.: del llatí glŭttu, mat. sign., com el fr. glot, l'it. ghiotto, etc. (cf. REW 3810).