DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

GOLA f.
|| 1. Part anterior del coll; espai comprès entre el vel del paladar i el començament de l'esòfag; cast. garganta. Que com la infanta beuia vi vermell, que la sua blancor és tan strema, que per la gola li vehia passar lo vi, Tirant, c. 29. Un llop, devorant una fera, se li entravessà un os en la gola, Isop Faules 27. Una set que me deixava la gola tan corsecada com el meu bastó, Massó Croq. 10. Tenir un nus a la gola: sentir-se la gola obstruïda per un cos estrany, per la contracció mateixa muscular, etc. Y un nus a la gola no'l deixà acabar, Oller Fig. pais. 134. Penjar per la gola: penjar pel coll per fer morir un reu. Alguna cosa no pots fer que més li plàcia que penjar-te per la guola al pus tost que tu poràs, Corbatxo 121. Sia penjat per la gola, doc. a. 1424 (Priv. Ordin. Valls Pir. 262).Mentir per la gola: mentir descaradament (ant.). Vos responem que mentits per la gola, Muntaner Cròn., c. 72. Curial respòs: Tu ments per la gola, Curial, ii, 28. Mentiu-ne per la gola, Metge Somni iii. A gola closa: sense parlar, o en veu baixa. Se burxaven y s'injuriaven mútuament a gola closa, Víct. Cat., Sol. 139. a) Interior de la boca de certs animals; cast. fauces. La serp del mal, batent de cua y badant sa gola, Pons Auca 10. Negre com gola de llop: es diu de la nit molt fosca, o d'un recinte totalment obscur.
|| 2. a) Peça de l'armadura que es posava damunt el pitral per a cobrir i defensar la gargamella; cast. gola. Sien y comparegan a hora de vespres en casa del alferis ab caualls bons per a seruir y armats de gola, brassals, doc. a. 1576 (BSAL, vii, 48).—b) Mitja lluna de metall que els oficials de l'exèrcit porten penjada pel coll, com a insígnia, quan estan de facció; cast. gola.—c) Coll fort proveït d'una petita valona de tela blanca emmidonada; cast. gola.—d) Adorn que usaven antigament les dones, posat davall la barba per fer semblar més plena la cara; cast. bobo.—e) Peça de ressort d'un pany, que a la banda de baix enrevolta el forat per on entra la clau (Labèrnia Dicc.).—f) Motllura el perfil de la qual té la figura d'una S. Sol formar concavitat a la part superior i convexitat a la inferior; si està disposada al revés, s'anomena gola revessa o inversa.
|| 3. Obertura i passatge d'entrada; cast. boca, embocadura. «La gola del port»; «la gola d'un riu»; «la gola d'un pou», «d'una séquia», etc. Uench-nos el uent qui exia per la gola dell port e feu-nos calar per força, Jaume I, Cròn. 489. Per rahó de una porta de fust que yo he fet per a la gola de la açarp de la Reyna, doc. a. 1467 (Arx. Gral. R. Val.). Les goles de l'avench m'estremordian, Collell Flor. 10. Mentrestant, per la gola fosca de la finestra seguien entrant els planys adolorits, Víct. Cat., Ombr. 14. S'allargava fins a sa gola més fonda de s'infern, Ruyra Parada 43. Especialment: a) Extremitat d'una sèquia mare que desemboca a la mar (Castelló de la Plana).—b) Sèquia que recull aigua sobrera i se l'enduu a una altra banda (Pego).—c) Endinsada o paratge de molta profunditat en el curs d'un riu (Pobla de L., Solsona).—d) Obertura d'un art de pescar, per on el peix hi entra (Costa de Llevant).
|| 4. Apetit desordenat de menjar i beure; cast. gula. Fe és virtut, e virtut e veritat se couenen; e gola és vici, e vici e falsetat se couenen, Llull Gentil 51. Qui la gola ama, per força ha esser luxuriós, car la gola e cors ronyós companyia han e amistat antiga, Eximenis Dones, 113. Més hòmens mata la gola que no lo coltell, Eximenis Scala. Fer ses goles a algú: fer-li venir ganes fortes d'una cosa (Mall.). a) per ext., Gana, apetit d'una cosa en general (Mall., Eiv.). «Me fa una gola es veure una bona ensaimada!»—b) Cosa que es menja per gust i no per necessitat; golosia (Maestr., Men.); cast. golosina. «Tu estàs magre de tantes goles que menges». Un gran nombre de paradetes de refrescs i de goles, Salvador FB 81. Tendria polps vius cada dia, que eren sa seva gola, Rond. Eiv. 48.
    Refr.
—«Pecat de gola, restitució pel cul»: aforisme mèdic per a indicar que les indigestions es guareixen amb purga.
    Fon.: gólə (pir-or., or., bal.); góla, gólɛ (occ.); góla (val.).
    Etim.: del llatí gŭla, mat. sign. || 1, 4.