Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. gord
veure  2. gord
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. GORD, GORDA adj.
|| 1. Gras, abundant de carn (Empordà, Baix Aragó, Ribera d'Ebre, Maestr., Cast., Val., Al., Eiv.); cast. gordo. En yvern gallines grosses, polles prenys, capons gorts, moltons de past, Eximenis Terç (ap. Roca Medic. 143). Diners, de magres fan tornar gorts, Turmeda Amon. A la Font Mala... si hi cau un moltó, per gort que estigue, al poc rato ja se li han fus les molles, Moreira Folkl. 38. «Aquest porc està molt gord». a) m. Gruix (eiv.). «Una paret de set pams de gord».
|| 2. Dur, sec (Conflent, Cerdanya, Urgellet, Pallars, Conca de Tremp); cast. duro. «Pa gord»; «fusta gorda». «Terra gorda»: terra molt seca, endureïda. Cal que tinguis el cap gord, més gord que les ases del Capsir, Cerdà Angeleta, 257.
Gord (escrit sovint Gort): llin. existent a Barcelona, Albagès, Arbeca, València, Alcoi, etc.
    Refr.

—«Menja, menja i fes-te gord, i quan et criden fé el sord» (Alcoi).
    Fon.:
góɾt (or., occ., val., eiv.).
    Intens.:
gordàs, -assa; gordet, -eta; gordot, -ota; gordell, -ella; gordelló, -ona; gordilló, -ona; gordatxo, -atxa.
    Etim.:
del llatí gŭrdu, mat. sign. || 1.

2. GORD, GORDA adj. ant., adaptació de l'it. ingordo:
Afamegat, fortament desitjós. Per què 'ts tu axí gort de guardar mi pus qu'a cests altres bruts?, Febrer Inf. xviii, 118.
    Etim.:
pres de l'it. ingordo per Andreu Febrer, traductor de la Divina Comèdia.