Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. got
veure  2. got
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. GOT m.
|| 1. Recipient de vidre, de metall o d'altra matèria dura, generalment de forma cilíndrica o lleugerament cònica, que serveix per a beure i sol tenir una cabuda no superior a la del líquid que s'engoleix en una presa normal (pir-or., or., occ., val., men., eiv.); cast. vaso. De la forma del got en lo vidre, Llull Cont. 310, 15. Hun got alquimiat ab son cubertor, doc. a. 1461 (Col. Bof. xxvi, 129). Si tu te'n bevies hun goth ple d'or fus, encara no te'n fartaries, Sermons SVF, i, 283. Mes com un got de vidre llur cor fou trencadís, Atlàntida i. a) Quantitat de líquid que cap dins un got. Metràs a una gallina un got de aygua ros, Robert Coch 21 vo. Un got d'aigua, quan se llença, ja no es pot tornâ a cullir, Maragall Enllà 46.
|| 2. Garraf; recipient cilíndric de test, d'un a dos litres de cabuda i amb un broc curt, que serveix per a abocar aigua dins els tassons de beure (Artà, Son Servera); cast. jarro.
|| 3. Catúfol de sínia (Llofriu); cast. arcaduz.
|| 4. Botella empegada per dins, que serveix per a tenir-hi vi (Martorell, St. Vicent dels Horts, ap. BDC, xx, 287).
|| 5. Buit anular d'una peça fixa, dins el qual balla un pern, agulla o altra peça llarguera; cast. cojinete, chumacera. Especialment: a) nàut. Cavitat d'una peça fixada a la roda de popa, al timó, etc., en la qual s'enfila i recolza l'agullot de timó, l'agulla de la barca, etc.—b) Peça anular que va subjecta dins el capell de la boixa d'un carro, i dins la qual va el cap del fusell (Men.).—c) Peça de ferro cilíndrica situada sota el peu de gall, a la qual va fixada la llança del cotxe (Barc.).—d) Cadascun dels dos vasos o cavitats del forcat dins els quals van encaixats els braços d'aquest (Plana de Vic).—e) En el teler, anell de ferro que hi ha a cada extrem del plegador d'ordit per enrotllar-hi la corda o cadena del fre (Barc.).
|| 6. Mesura equivalent a un sisè de xau (Vall d'Àneu).
|| 7. Cul de got: pedra brillant o bocí de vidre que imita les pedres fines. Amb culs de gots de colorin colorao, Guinot Capolls 29.
    Loc.
—a) Ulls com a gots: ulls molt oberts, principalment d'admiració (Men.). En Xech, ab uns ulls com a gots, s'ho mirava, Ruiz Pablo (Catalana, vi, 18).—b) Un got de vi més!: es diu volent significar que cal esvair les preocupacions (Empordà). «¿Te fan passar martiris? Un got de vi més, que si t'hi encaparres, encara t'emmalaltiràs».—c) No m'hauràs pas de rentar mai més els gots a casa teva: es diu en barallar-se, per indicar que no hi haurà ocasió de tornar-lo a convidar a beure (Llofriu).—d) No saber fer una «o» amb un got: esser molt ignorant o mancat d'habilitat.—e) Negar-se dins un got d'aigua: no saber deseixir-se de dificultats insignificants.—f) Estar com un got entre dos pedres (val.): estar en una situació difícil. Sols lo nòstron pobre Pep de Quelo estava a les banyes del bou y com un got entre dos pedres, Rond. de R. Val. 83.
    Fon.:
gɔ́t (pir-or., or., val., bal.). A Mallorca és general que l'accepció || 1 s'expressi amb el mot tassó. A Barcelona i bona part del català continental va introduint-se i predominant cada vegada més el mot vas en lloc de got, però aquest encara s'usa també molt.
    Intens.:
—a) Augm.: gotàs, gotarro, gotarràs.—b) Dim.: gotet, gotetxo, goteu, gotic, gotiu, gotó, gotoi, gotarrí.—c) Pejor.: gotot.
    Etim.:
del llatí gŭttum, ‘gerro’ (Meyer-Lübke REW 3931). És anòmala l'obertura de la ɔ procedint d'una ŭ llatina breu.

2. GOT, GODA m. i f.
Pertanyent a un antic poble germànic que en els primers segles del cristianisme envaí gran part de l'imperi Romà; cast. godo. Conec que en tots plets de la terra no podien esser observades les «Ligs godes», Usatges 52. Lo comensament del regne dels Gots, Eximenis, II Reg., c. 19. Tarragona fou tornada a poblar per los Gots, Tomic Hist. 15.
    Etim.:
del llatí medieval Gothus, nom llatinitzat del dit poble.